Arribada est sa stràngia
Amigo bellu tengu in Inglaterra
Aìnturu ‘e arretza sèmpri a murigai
Su coru tenit bècia in custa terra
Dònnia dii faina noa est a circai
Is Animeddas
Is pipius bessint de domu po garronai peri sa bidda, tochendi a dònnia genna po pediri donixeddus, “seus bènnius po is ànimas”. Is de domu donant castàngia, nuxi, figu sicara, drucixeddus po is ànimas de is mortus insoru e “a àterus annus”.
Sa furriada de Palabanda
In su 1812, po mori de sa carestia, sa mindighèntzia fiat spartzinada apetotu, su pòpulu si fiat morendi de fàmini, mentras sa corti Savoja biviat in su lussu e is meris mannus amanniànt is siendas insoru comporendi po nudda sa terra de is messajus famius. Sa burghesia pitica puru fiat sunfrendi: impreaus, sordaus, butegheris, e aici sighendi. E duncas fiant in medas a stai mali, genti studiada puru, intelletualis chi cumpartziant is bideas liberalis de Giuanni Maria Angioy.
Su fàmini de s’annu doxi
Candu in su 1812 fiat arribada sa prus carestia mala chi s’òmini podiat arregordai, sa mindighèntzia de su pòpulu fiat bènnia aici manna de no dda podi poderai prus. Is personis andànt a su sartu po circai erba de papai e Casteddu fiat prena de genti disisperada e famia chi, circhendi agiudu, fatu-fatu si moriat in s’arruga.
Protetori poderosu
De Casteddu apassionau
Sèmpiri siais defensori
Sighei a èssiri intercessori
Efis màrtiri sagrau.
Sa dii de s’aciapa
Totindunu su pòpulu si furriat: trumas pesant a Casteddu de susu, is campanas de is apendìtzius de Stampaxi, Lapola e Biddanoa arrepicant, tzèrriendi a sa genti po bessiri de domu, s’amparu de s’esèrcitu est pagu cosa.
Bona Pasca Manna
Arricei bellus norabonas po Pasca Manna de Bideas.org: faei su chi boleis e gosai-sì (chi podeis) unas cantu diis de bagantza!
S’ecuinòtziu de beranu
Est dii de allirghia ca sa luxi est giai meda ma est amaniendi ancora finas a su soli mannu de su solstìtziu de istadi.
Sa stasoni noa est portendi energia e briu, is matas pillonant, su sartu pigat dònnia colori, s’àiri est callentendi-sì.
Balenteddu, su santu cojadori
Nanca una borta iat bistu pivellu e pivella chi fiant certendi, issu si fiat acostau e ddis iat donau un’arrosa. Pagu tempus apustis ddus iat cojaus.
Ti-nd’ant furau sa vida
Fiat s’8 de gennàrgiu de su 1991 sa dii maladita candu fulanu iat bòciu a unus cantu òminis. Ma chini fiat fulanu, poita iant circau a tui?
- 1
- 2