Una frùsia che una sbentuliada de bentu moimoi…
Cuss’ogetu fut puntendi a bàsciu, a terra, iat incarrerau a s’incrubai ancora prus a lestru arruendi-nci a pagu tretu de anca fia deu…
Una frùsia che una sbentuliada de bentu moimoi…
Cuss’ogetu fut puntendi a bàsciu, a terra, iat incarrerau a s’incrubai ancora prus a lestru arruendi-nci a pagu tretu de anca fia deu…
“Seus bènnius po is ànimas”, nant is pipius.
su primu de donniassantu sa fàmillia alluit sa làntia, unu stupìngiu cravau in d-un’arrogu de ortigu e dda ponit a galligiai…
Populu disdiciau, temeràriu e prepotenti…4
Predi Antiogu. S’ameletzu: apustis de ddus essi amonetaus, chi no dd’ascurtant, s’arretori ameletzat su pòpulu de sciacus de no crei.
Lùciu si-ndi fuit a s’oru de mari, 17.
Apuleju. Che bisu, ndi-dd’aparessit sa dea Ìsidi chi, annuntziendi-nde-ddi chi luegus iat a essi torrau a essi òmini, ddu scidat e ddu cumbidat a sodigai…
Piticu su fàmini in s’annu doxi!
Sa genti po papai andàt a su sartu po circai erba e Casteddu fiat prena de genti disisperada e famia chi, circhendi agiudu, fatuvatu si moriat in s’arruga.
Basta, sigaus a nai ca no mi ‘ollu imbidrigai…3
Predi Antiogu. Su Spantu. Is furonis si-ndi funt portaus totu is bèstias, foras de una craba arrungiosa, screpada e tziddicosa.
Su burricu s’iat a depi amostai in pùblicu, 16.
Apuleju. Allodda arribbada sa dii de sa festa e, cun su pòpulu infatu aclamendi-mì, mi portant a s’anfiteatru. Comenti e chi sa primu parti de su spetàculu…
Stòria de Sardìnnia – Pisa, Gènova, is giugis.
Carlo Di Bella. Sa Sardìnnia, in custu tempus, teniat un’economia agropastorali: arrica meda de messarìtzia de loris de messadura, produsiat fintzas binu e nci fiant ortus chi portànt matas de olia, figuera, mela etc. S’allevamentu fiat de bacas, porcus e brebeis lassaus lìberus in su sartu de is biddas, chi no fiat arricu meda de cussòrgias po is brebeis comenti a oi, ma arricu de padentis mannus, chi portànt matas mannas de ìlixi, de suèrgiu, de arroli.
Po cuddus chi no ddu sciint(i)…2
Predi Antiogu. Sa fura. Cincu o ses ladronis, mancai de prus, assartillant su medau de s’arretori e si-ndi pigant is bèstias.
Is missus de sa Morti, de is Fradis Grimm.
Fradis Grimm. Pieru Cossu. Una borta, de diora meda, unu giganti fiat caminendi in s’arruga, candu totindunu fiat imbàtiu in d-unu òmini chi iat tzerriau “Firmu! Atura-tì!”. “
