Su burricu s’iat a depi amostai in pùblicu, 16.
Apuleju. Allodda arribbada sa dii de sa festa e, cun su pòpulu infatu aclamendi-mì, mi portant a s’anfiteatru. Comenti e chi sa primu parti de su spetàculu…
Su burricu s’iat a depi amostai in pùblicu, 16.
Apuleju. Allodda arribbada sa dii de sa festa e, cun su pòpulu infatu aclamendi-mì, mi portant a s’anfiteatru. Comenti e chi sa primu parti de su spetàculu…
Stòria de Sardìnnia – Pisa, Gènova, is giugis.
Carlo Di Bella. Sa Sardìnnia, in custu tempus, teniat un’economia agropastorali: arrica meda de messarìtzia de loris de messadura, produsiat fintzas binu e nci fiant ortus chi portànt matas de olia, figuera, mela etc. S’allevamentu fiat de bacas, porcus e brebeis lassaus lìberus in su sartu de is biddas, chi no fiat arricu meda de cussòrgias po is brebeis comenti a oi, ma arricu de padentis mannus, chi portànt matas mannas de ìlixi, de suèrgiu, de arroli.
Po cuddus chi no ddu sciint(i)…2
Predi Antiogu. Sa fura. Cincu o ses ladronis, mancai de prus, assartillant su medau de s’arretori e si-ndi pigant is bèstias.
Is missus de sa Morti, de is Fradis Grimm.
Fradis Grimm. Pieru Cossu. Una borta, de diora meda, unu giganti fiat caminendi in s’arruga, candu totindunu fiat imbàtiu in d-unu òmini chi iat tzerriau “Firmu! Atura-tì!”. “
Stòria de Sardìnnia – Is giudicaus (Su guvernu e sa sociedadi)
Carlo Di Bella. Su guvernu de is giudicaus, a comenti a cussu de sa parti manna de s’Europa de su tempus, fiat unu guvernu sennorili: est a nai ca, in d-unu cuntestu de predomìniu aristocràticu sustantziali, nci fiat una classi de lìberus e una de serbidoris. A is prus personis de importu ddis narànt donnus, e parit giustu a pensai ca custus nòbilis fessint cussas famìlias chi si fiant fatas meris, po continuidadi o truncamentu, in su tempus de s’indipendèntzia pigada de Bisàntziu.
Famosìssima maleditzioni de s’arretori de Masuddas.
S’amonestu. Predi Antiogu stratallat su pòpulu de sa trona de sa crèsia. Arregordat ca ndi-dd’ant liau is bèstias e narat ca nisciunus podit dispintai de no ddu sciri.
Femu cassadori, e tenemu scupeta.
Efisio Pintor Sirigu, e mai una beta — emu pòtziu cassai.
Ah! ita fortuna cust’orta apu tentu! Sendi(r)’arziendi in d-una muntanniedda…
S’ecuinòtziu de atòngiu in Santa Cristina de Paulle.
Su fueddu “ecuinòtziu” ndi benit de su latinu: “aequa nox”, ca sa noti est longa cantu sa dii. Duas bortas a s’annu sa dii durat giustu doxi oras in totu sa Terra, su soli allùmiat is duus emisfèrius a sa pròpiu manera, ma sa diretzioni de sa luxi est a s’imbressi. In s’ecuinòtziu de atòngiu,…
Is tzeracus ddu cassant papendi petza 13-15.
Apuleju. Issus difatis si fiant acataus de cantu fiat amanniau su paneri miu e biiant puru ca su fenu abarràt ìnnidu dònnia dii…
Stòria de Sardìnnia – Is giudicaus (Is orìginis)
de Carlo Di Bella. Acabendi su poderi bizantinu in s’ìsula, po mori de sa cunchista araba de s’Àfrica de susu, sa Sardìnnia est abarrada isulada e megàt a fabricai, movendi de is maneras de guvernai bizantinas chi ddoi fiant innantis, formas originalis de istitutzionis polìticas indipendentis.
