Arribada est sa stràngia
Amigo bellu tengu in Inglaterra
Aìnturu ‘e arretza sèmpri a murigai
Su coru tenit bècia in custa terra
Dònnia dii faina noa est a circai
Amigo bellu tengu in Inglaterra
Aìnturu ‘e arretza sèmpri a murigai
Su coru tenit bècia in custa terra
Dònnia dii faina noa est a circai
Is pipius bessint de domu po garronai peri sa bidda, tochendi a dònnia genna po pediri donixeddus, “seus bènnius po is ànimas”. Is de domu donant castàngia, nuxi, figu sicara, drucixeddus po is ànimas de is mortus insoru e “a àterus annus”.
In su 1812, po mori de sa carestia, sa mindighèntzia fiat spartzinada apetotu, su pòpulu si fiat morendi de fàmini, mentras sa corti Savoja biviat in su lussu e is meris mannus amanniànt is siendas insoru comporendi po nudda sa terra de is messajus famius. Sa burghesia pitica puru fiat sunfrendi: impreaus, sordaus, butegheris, e aici sighendi. E duncas fiant in medas a stai mali, genti studiada puru, intelletualis chi cumpartziant is bideas liberalis de Giuanni Maria Angioy.
furriau in sardu de: Ugo Dessy, Su tempus chi passat, Vol. I, S’annu de su messaju, Alfa Edirice, 1989, pg. 30. www.alfaeditrice.it/shop/collane/su-tempus-chi-passat www.ugodessy.com Donniasantu In custu mesi agataus duas recurrèntzias de importu: inghitzat cun sa festa de is mortus e acabbat cun sa festa de su porcu: su de pangai e cunservai su porcu. Cumentzant…
Candu in su 1812 fiat arribada sa prus carestia mala chi s’òmini podiat arregordai, sa mindighèntzia de su pòpulu fiat bènnia aici manna de no dda podi poderai prus. Is personis andànt a su sartu po circai erba de papai e Casteddu fiat prena de genti disisperada e famia chi, circhendi agiudu, fatu-fatu si moriat in s’arruga.
In s’interis Cupidu, pigau de furighedda manna e a faci marria, timorosu po sa severidadi subitana de sa mama, torrat a sa trassa sòlita e, ampuau a su prus celu artu cun is alas lestras, pregat a Giovi defensendi sa càusa cosa sua.
Diònisu in sa teogonia òrfica fiat nàscïu de Zeus e apustis bociu, segau a arrogus e papau de is Titanus.
A Cicitu su traballu de piscai no dd’andàt a gèniu meda e preferiat contai contus.
In su tempus finsas a s’acabada de is annus 50, candu ancoras no nci fiat sa televisioni, sa genti de “is bàscius” [2], in s’istadi longa de Casteddu, nci bessiat de is domus po si gosai su friscu de su maistraleddu chi si-ndi pesat apustis scurigau.
Su ledàmini de s’annu ddu càrriant asuba de su carru a bois cuncordau cun cerda de ladàmini, s’imbasta de fenu agiunta a su carru po ndi-dd’amanniai sa portada, e agoa du spartzinant in is campus de trigu e in is ortus.