Su Nascimentu de Mazinga Z
de Andria Tzuca In su 1200 a innantis de Gesugristu is esèrcitus coalisaus de Dorus…
Su Nascimentu de Mazinga Z
de Andria Tzuca In su 1200 a innantis de Gesugristu is esèrcitus coalisaus de Dorus sderruint sa citadi afortiada de Micene. Ma is Miceneus no morint… is Deus ddus cundannant a bivi po sèmpiri in is intrannias mannas de sa terra, e cun issus interrant puru su segretu chi ddus iat fatu dominai totu su…
Sa Cassola de Pisci a sa Casteddaja de Teresa Mundula Crespellani
Sa cassola de pisci esti in Casteddu
unu pratu agradèssiu e prelibau:
nci olit pisci biu biu e scioberau,
pisci de carinu, a scata e ogu nieddu.
Sa frischesa est su primu connotau,
su sigundu est sa grandu varierari,
casi totu su pisci de su mari
in sa cassola est beni collocau.
Deu seu Feminista
de Alexandra Porcu
Is feministas connotas chi ant scritu impitzus de is deretus de is fèminas, narànt ca is fèminas depint essi aguali a is òminis e ca in is tempus passaus fueddànt de una “Revolutzioni Feminili”: circhendi de fai votai fèminas, de imponni leis po fèminas, po sa paga aguali po su matessi traballu, po su deretu a sa mexina, saludi e contras de su sessismu.
Su filmi de Barbie
de Enrico Lobina
De bisura cinematogràfica, s’inghitzu est sa parti mellus de su filmi. Chini càstiat, bintrat in su mundu de Barbie!
Pustis, totu càmbiat, Barbie stereòtipu no podit prus fai su chi faiat innantis (passillai in is puntas de is peis, bufai lati chena de bufai lati etc.) poita calincuna cosa no at funtzionau in su mundu de is cristianus e tocat a andai a innia a circai de arrangiai is cosas.
Su Mangiamoi de Teresa Mundula Crespellani
In artu a is curriròrius is gomais
bòganta conca, càstianta in su puntu
aundi anti mostrau atras gomais.
S’una a s’atra domàndanta preguntu.
De is portonis de is bàscius is pipius
ndi bèssinti currendi, a gurdonis,
de biri e sciri si mòstranta asurius;
si sparsìnanta in giru che butonis.
Oppenheimer
de Enrico Lobina
Oppenheimer est s’ùrtimu filmi de Christopher Nolan. Est sa stòria de su progetu Manhattan, su chi at fatu nasci sa bomba atòmica in is Istadus Unius. Est sa stòria de unu scientziau chi depit cumbati contras a issu etotu, cun is bideas suas e cun is pentimentus de chini at fatu nasci un’arma chi at cambiau su mundu.
Is poesias de Teresa Mundula Crespellani
Teresa Mundula Crespellani
Su scriri in casteddaju esti po mei
su veru gosu de sincerirari,
sa rima parit bèngara de sei,
s’idea nascit gosendi libertari.
Is Animeddas
Is pipius bessint de domu po garronai peri sa bidda, tochendi a dònnia genna po pediri donixeddus, “seus bènnius po is ànimas”. Is de domu donant castàngia, nuxi, figu sicara, drucixeddus po is ànimas de is mortus insoru e “a àterus annus”.
Sa furriada de Palabanda
In su 1812, po mori de sa carestia, sa mindighèntzia fiat spartzinada apetotu, su pòpulu si fiat morendi de fàmini, mentras sa corti Savoja biviat in su lussu e is meris mannus amanniànt is siendas insoru comporendi po nudda sa terra de is messajus famius. Sa burghesia pitica puru fiat sunfrendi: impreaus, sordaus, butegheris, e aici sighendi. E duncas fiant in medas a stai mali, genti studiada puru, intelletualis chi cumpartziant is bideas liberalis de Giuanni Maria Angioy.
