Sa dii de s’aciapa
Totindunu su pòpulu si furriat: trumas pesant a Casteddu de susu, is campanas de is apendìtzius de Stampaxi, Lapola e Biddanoa arrepicant, tzèrriendi a sa genti po bessiri de domu, s’amparu de s’esèrcitu est pagu cosa.
Stòria
Read More
Sa pesta de Fiorèntzia in su Decameroni
comenti e chi duus predis fiant andendi cun sa gruxi po unu mortu, ddis andànt avatu tres o cuàturu baullus portaus a coddu de is portamortus; diaici is predis creiant de depi interrai unu mortu sceti e si-nd’agatànt invècias ses o otu e mancai calincunu in prus.
S’impestu in su sartu in s’antigòriu
Pàulu Diàconu,
no nci fiat bèrchidu in su sartu, sùrbiu de pastori, aciocu de bestia feroci a su tallu, fura in su puddàrgiu. Puru chi su tempus de messai fiat spaciau, su trigu fiat abetendi ìnnidu su messadori. Cun su ierru arribendi, is bìngias teniant is gurdonis luxentis apitzus de is pèrtias sena de folla.
Candu sa genti si moriat de pesta in s’arruga
Tucìdidi
Candu po sa timoria no boliant andai s’unu ande s’àteru si moriant abandonaus, e domus medas bessiant sena de genti ca no nci fiat nisciunu chi fessit bonu a ndi donai s’incuru chi ndi dexiat; candu a su contràriu s’acostànt a is personis, si moriant po mori de s’impestu e prus che totu is chi megànt de fai cun bonucoru.
Su PCI in Sardìnnia e su PCF in Còssiga
funt pagus, pagus diaderus, is lìbburus chi càstiant a sa Sardìnnia in s’interis chi càstiant a sa Còssiga, e a s’imbressi. Ita làstima: studiaus e connosceus s’Itàlia, e is regionis de Itàlia, e no scieus nudda, o casi, de unu logu chi est a 30 minudus de barchita de domu nosta.
Su solstìtziu de ierru
A is solstìtzius is aregus ddis narànt Gennas, de “is deus” sa de ierru e de “is òminis” sa de istadi; sa primu càstiat conca a setentrioni e sa segundu conca e meridioni. In Arroma is “Gennas solstitzialis” ddas custodiàt Gianu Bifrontis; candu tzelebrànt is solstìtzius ddu pintànt a duas facis, una a braba de bèciu po arregordai su chi fiat stètiu e s’àtera a bisura de giòvunu po amostai su benidori. Is duas frontis fiant is sìmbulus de s’annu passau e de su chi fiat acanta a arribbai, in su mesi de Gennàrgiu.
Sa furriada de Palabanda
In su 1812, po mori de sa carestia, sa mindighèntzia fiat spartzinada apetotu, su pòpulu si fiat morendi de fàmini, mentras sa corti Savoja biviat in su lussu e is meris mannus amanniànt is siendas insoru comporendi po nudda sa terra de is messajus famius. Sa burghesia pitica puru fiat sunfrendi: impreaus, sordaus, butegheris, e aici sighendi. E duncas fiant in medas a stai mali, genti studiada puru, intelletualis chi cumpartziant is bideas liberalis de Giuanni Maria Angioy.
Su fàmini de s’annu doxi
Candu in su 1812 fiat arribada sa prus carestia mala chi s’òmini podiat arregordai, sa mindighèntzia de su pòpulu fiat bènnia aici manna de no dda podi poderai prus. Is personis andànt a su sartu po circai erba de papai e Casteddu fiat prena de genti disisperada e famia chi, circhendi agiudu, fatu-fatu si moriat in s’arruga.
S’ecuinòtziu de atòngiu 2023
In Santa Cristina de Paulle
Su fueddu “ecuinòtziu” ndi benit de su latinu: “aequa nox”, ca sa noti est longa cantu sa dii. Duas bortas a s’annu sa dii durat giustu doxi oras in totu sa Terra, su soli allùmiat is duus emisfèrius a sa pròpiu manera, ma sa diretzioni de sa luxi est a s’imbressi. In s’ecuinòtziu de atòngiu,…
Unu viàgiu in su tempus cun is “siurrantis”
de Danix Sanna A bortas podeus fai viàgius longus studiendi fueddus, manigendi-ddus comenti chi fessint màchinas de su tempus, e imoi si contu de su viàgiu chi apu fatu deu cun is siurrantis de Casteddu. Una dii babai, chistionendi de comenti fiat sparèssia una parti manna de s’arena de totu is prajas, m’iat contau chi…