Candu sa genti si moriat de pesta in s’arruga

Plague in an Ancient City by Michiel Sweerts (1618-1664) Los Angeles County Museum of Art

de Eleonora Mulas

Beranu 2020. Sa pandemia at mudau sa vida de donniunu e de su mundu etotu. Ita est sutzèdiu a nosu europeus, arricus, avesus a connosci de gherras e pestilèntzias de sa televisioni? Ma po cumentzai, ita totu sutzediat in s’antigòriu, candu no teniant sa connoscièntzia scientìfica e s’organizadura sociali de oindii?

Su grandu stòricu aregu Tucìdidi contat de sa pestilèntzia terrìbili chi iat fertu Ateni candu, in su 430 innantis de Cristu, fiat gherrendi contras a Sparta. S’autori iat bìviu s’acuntèssiu e si fiat finsas amaladiau.

Tucìdidi si contat de commenti sa pesta fiat inghitzada, de is sinnus de su mali e de sa suferèntzia de sa genti. Fertus in sa carena, is malàdius perdint sa gana de bivi e circant sceti allèbiu. Sa pesta est contagiosa meda e sa timoria d’essi impestau stèsiat sa genti s’una de s’àtera. Is malàdius morint che musca in domu, in s’arruga, in dònnia logu e cun issus is bèstias puru. Sa pestilèntzia ocasionat unu trèulu sociali e mudat su costumu; sa genti si scarescit de is deus, no timit prus sa lei e sa giustìtzia e perdit s’arrespetu po is mortus.

(…) Tontindunu, sena de podi cumprendi poita, a sa genti ddi beniant pampadas de callentori a conca e arrubiori e pitziori a ogus. (…)

Su corpus no fiat aici callenti, ni grogànciu, ma arrubiastu, lidu e comenti froriu de marànduas piticas e liagas; aìnturu perou abruxàt diaici tanti chi no faiat a baliai nimancu su bistiri lèbiu, ni àtera cosa chi no fessit a abarrai spollincu e si-nci ghetai a s’àcua frida. E genti meda chi no fiat atèndia dd’iat fatu diaderus, ghetendi-sì-nci a funtana, trumentada de unu sidi chi no spaciàt mai: ma a bufai meda o pagu sa cosa no cambiàt. (…)

Sa maladia ingolliat cun fortza prus manna de cantu sa natura umana podiat poderai e in d-una cosa iat amostau d’essi diferenti de is impestus connotus: is pillonis e is pegus chi acostumant a si papai is mortus, mancai corpus medas fiant abarraus sena de interru, no s’acostànt o, chi papànt cussa carri mala, si moriant. (…)

Candu po sa timoria no boliant andai s’unu ande s’àteru, si moriant scabudaus, solus, e domus medas si sbuidànt ca no nci fiat nisciunu chi fiat bonu a ddis donai s’incuru chi serbiat; candu a su contràriu s’acostànt a is personis, si moriant po mori de s’impestu, pruschetotu is chi ddu faiant cun bonucoru (…).

A prus che sa maladia, impeoràt su malistai insoru sa genti chi lompiat de su sartu; e prus che is àterus, custus chi fiant arribbaus de pagu s’agatànt mali. Sigumenti po issus no nci fiant domus, ca in s’istadi biviant in barracas sena de àiri, su stragu bessiat a pillu cun su prus trèulu mannu e, morendi s’unu asuba de s’àteru, andànt trìsia trìsia peri is arrugas e acanta a is funtanas, po su disìgiu de àcua. (…)

Medas interrànt a manera chi fiat fintzas bregùngia, ca is mortus fiant diaici medas chi amancànt is ainas chi serbiant. Candu faiant una biga de linna po nci ponni apitzus su mortu, calincunu a fura, in s’impasa de cussu mortu nci-ndi poniat un’àteru e ddi poniat fogu; àterus, in s’interis chi unu corpus fiat abruxendi, a cussu fogu etotu nci ghetànt un’àteru mortu chi mancai fiant portendi, e si nd’andànt. (…)

No nci fiat timoria peruna de is deus o de sa lei de is òminis chi ddus podiat firmai, ca a una parti no teniant in consideru su de essi religiosus ca biiant ca totus, sena de diferèntzia peruna, si moriant, e a s’àtera parti, ca nemus s’abetàt de bivi finas a depi torrai contu de su mali chi faiat; (…).

Acapiau podeis agatai totu su scritu, in sardu e italianu

Inoi fait a ligi puru 2 S’impestu in su sartu in s’antigòriu, 3 Sa pesta de Fiorèntzia in su Decameroni, 4 Una letzioni chi no emu fatu mai, 5 Sa mama de Cecìlia