de Enrico Lobina
Sahra Wagenknecht est una polìtica tedesca chi setzit in su Stamentu (Su Bundestag) de su 2009. Fiat in su PDS (Partei des Demokratischen Sotzialismus, Partidu de su Sotzialismu Democràticu). Su PDS una bella pariga de annus a oi at cambiau nòmini in “Die linke” (Sa Manca), e issa cussu partidu dd’at ghiau cun incàrrigus de importu. Imoi nd’est bessia e est sutzèdiu carraxu mannu. Sa “Die Linke” s’est sciusciada in su Stamentu e no si sciit ita at a sutzedi in is eletzionis europeas. Sara Wagenknecht est faendi-sì unu partidu suu.
Medas de is arrexonis de sa sciusciada de Sara Wagenknecht aìnturu de sa Die Linke funt in custu lìburu, chi est bessiu in su 2021 in tedescu, e in su 2022 in italianu. In sardu no esistit, che medas àterus lìburus.
Sa partecipatzioni polìtica in s’Europa ocidentali est bàscia meda e is arresurtaus de chini narat de difendi is traballadoras e traballadoris no funt bonus. Comenti scritu in su tìtulu, po Wagenknecht s’arrexoni de sa derrota dd’agataus in sa “manca neoliberali”, chi s’est pigada s’egemonia e chi cumandat in sa manca moderada, e fintzas in sa manca prus “estremista”. Wagenknecht at scritu lìburus medas impitzus de custas chistionis, nd’at bèndiu medas in is logus aundi si ligit su tedescu. Imoi teneus sa possibilidadi de ddus ligi in italianu puru.
Su lìbburu contat ita est sa “manca neoliberali”, comenti nd’at sciusciau su movimentu de is traballadoris e comenti ndi depeus bessiri. Est unu lìburu militanti. In Itàlia medas iant a nai ca est unu lìbburu “rossobruno”. No seu diacòrdiu. No ddoi at nudda de “reatzionàriu” o “de dereta” in su chi scriit. Unu podit no essi diacòrdiu, ma custa est una àtera chistioni.
Is arrexonis de su smenguamentu de sa partecipatzioni pùbrica de is classis popularis a sa polìtica funt medas, e calincuna tenit arrèxinis antigas. Perou est berus, comenti scriit Wagenknecht, chi is classis popularis ant cumprèndiu ca sa polìtiga no ddis serbit, poita ca no càmbiat sa vida insoru, mancu candu ddu narat, poita sa polìtiga de sa “manca” est prus interessada a sa genti de sa “manca neoliberali”. Ma chini funt custus? Est sa genti cun sa làurea chi bivit in zonas urbanas. Funt issus su “core business” de su chi ddi naraus “manca”.
Sa manca biit sa sociedadi, e is polìticas de portai ainnantis, partendi de chini fait cussa vida, no partit prus de is prus pòburus, de chini bivit in logus malus e cun pagu dinai. Chi calincunu si bolit furriai, o bolit fai polìtica faendi parti a is prus pòburus, a is traballadoris pòburus, depit partiri de custu lìburu e de custu cunsideru. Chi est su pròpiu chi, calincunu annu a oi, at fatu Thomas Piketty in su lìburu “Capitali e ideologia”.
Su lìburu est longu, mannu, cumpriu. Ddoi at unu arrexonamentu sintzeru, craru e “erèticu” impitzus de su disterru. A s’imbressi, una debilesa manna est chi no si fait un’anàlisi forti impitzus de sa polìtica èstera, de sa Nato, de sa Germània, in custu mundu chi dda biit ancora scraa de is Stadus Unius.
Su lìburu est “Germània-cèntricu”. In dònnia pàgina si biit chi est scritu in tedescu po is tedescus e su capìtulu “Progressu e no fàulas: una spècia noa de propriedadi po un’economia prus annoadora” partit de is caraterìsticas de s’economia tedesca, po lompi a bellus proponnimentus, chi andant beni po sa Germània, no apetotu. Su capìtulu “Unu benidori digitali cun datus paraus de is fichetus”, a s’imbressi, est unu capìtulu chi presentat polìticas de inghitzai apetotu.
A ùrtimu tocat a sutalineai chi Sara Wagenknecht, chi tenit una formatzioni marxista, torrat fatuvatu impitzus de duus fueddus chi su marxismu italianu, in sa volgarizatzioni de is ùrtimus 50 annus, at arrefudau: comunidadi e identidadi. Wagenknecht fait sa gherra a su “cosmopolitismu” de sa “manca” de oi, e spricat is arrèxinis positivas de sa comunidadi e de s’identidadi, chi funt cosas de importu po su pòpulu, est a nai sa grandu majoria de chini bivit in d-unu logu, is proletàrius. No funt fueddus nous po unu sardu, e perou, a dolu mannu, sa manca innoi puru si-ndi-ddus at scarèscius.
Po dda serrai, custu est unu lìburu po is chi pensant, comenti a mei, chi sa gherra de classi, chi andat impari a sa gherra de liberatzioni de is pòpulus, esistit ancora, e chi funt bincendi-dda is àterus. Wagenknecht ti spricat ita eus sballiau e de aundi torrai a inghitzai. No est Marx, e mancu Lenin, perou est una fèmina de gabbale.
