F.X. Winterhalter Decameron (1837)
de Eleonora Mulas
Su Decameroni est su grandu lìburu aundi Giuanni Boccaccio presentat centu contus (novellas) stèrrius de dexi piciocus (seti fèminas e tres mascus) in dexi diis. Is contus funt assetiaus in d-una guarnissa literària chi partit de s’impestu arribbau a Fiorèntzia in su 1348. Po si-ndi scabbulli de su mali, is giòvunus lassant sa citadi e si-ndi andant a bivi in d-una domu in su sartu; inguni si sprèviant baddendi, cantendi e contendi contus.
Boccaccio iat scritu su lìburu in is annus avatu de sa pesta. Cun s’arti sua ndi pintat una màgini stravanada e arrorosa chi ddi serbit po contai in cobertantza su disisperu de sa morti finas a su spantu, in s’ùrtima dii, de is prus virtudis mannas.
Boccaccio connosciat beni s’òpera Historia Langobardorum de Pàulu Diàconu e nanca de cussa iat pigau ispiratzioni. Che Tucìdidi, Boccaccio no contat de cosa chi nd’iat lìgiu o intèndiu, ma de un’acuntèssiu chi issu etotu iat bìviu.
Alloddu unus cantu arrogus – Giovanni Boccaccio. Decameron. Primu dii: sa pesta, 8-48
Deu nau duncas ca is annus de sa benedìxïa incarnatzioni de su Fillu de Deus fiant giai lòmpius a su nùmeru de milli-trexentus-corant’otu, candu in sa nomenada citadi de Fiorèntzia, sa prus bella de Itàlia, si fiat sprata una pestilèntzia de morti; (…)
Sa fùria de custa pesta fiat diaici manna ca custa passàt luegus de is malàdius a is sanus sceti chi s’acostànt apari, a sa pròpiu manera de su fogu cun sa cosa sicada o allosingiada candu si-ddoi acostat tropu. (…)
De custu chi seu nendi, una dii calisisiat apu biu s’acuntèssiu afatanti. Sa bistimenta de unu mischineddu mortu impestau fiat spartzinada in s’arruga de sa citadi, candu nci benint duus porcus chi, comenti faint sèmpiri, dda pigant a primu cun is murrus, sighendi cun is dentis, scutullendi-dda a is trempas; un’orixedda infatu ddis fiat pigau a tremi, comenti e chi essint bufau ferenu, e ambaduus nci fiant arrutus a terra asuba de su tzàpulu chi a dolu mannu iant scutullau. (…)
E no est cosa imoi de contai ca is citadinus si grisànt pari pari e ca s’unu no s’incuràt de su chi teniat acanta e is parentis pagu bortas o mai si pinnicànt apari e, candu sutzediat puru, ddu faiant de atesu; sa sprama fiat diaici manna ca sa tribulia fiat intrada in is piturras de is òminis e de is fèminas e su fradi scabudàt a su fradi e su tziu a su nebodi e sa sorri a su fradi e fatuvatu sa mulleri a su maridu; e, cosa chi no fait a dda crei, babbus e mamas, comenti e chi no ddus essint ingendraus, grisànt su abisitai e atendi is fillus. (…)
Comenti e chi is malàdius fiant scabudaus de bixinus, parentis e amigus e nci fiat mindighèntzia de tzeracus, fiat bessida a pillu una manera de fai chi a primu giai giai nisciunus teniat; no nci fiat fèmina mancai donosa, bella o amodada chi, biendi-sì malàdia, timessit de tenni unu tzeracu mascu, giòvunu o bèciu chi fiat, e de dd’amostai dònnia parti de su corpus cosa sua sena de bregùngia peruna, pròpiu comenti iat a essi fatu cun d-un’àtera fèmina, sceti ca sa cura de sa maladia ddu pediat. S’arresurtau fut ca is chi sanànt fiant prus pagu virtuosas in su tempus benidori. (…)
Genti meda moriat a de dii e a de noti in s’arruga; e nci-ndi fiant àterus meda chi spaciànt in domu e is bixinus si-nd’acatànt ca fiant mortus ca intendiant su fragu malu de su corpus pudescendi; e aici sa genti moriat in dònnia logu e aundisiollat fiat totu prenu de is corpus insoru. (…)
E giai giai sèmpiri acuntessiat ca, comenti e chi duus predis fiant andendi cun sa gruxi po unu mortu, ddis andànt avatu tres o cuàturu baullus portaus a coddu de is portamortus; diaici is predis creiant de depi interrai unu mortu sceti e si-nd’agatànt invècias ses o otu e mancai calincunu in prus. (…)
(…) in su sartu is messajus mìserus e pòberus (…) no s’incurànt de is bèstias, de sa terra, de sighiri in su traballu de sèmpiri (…) Aici bois, burricus, brebeis, crabas, porcus, puddas e canis, is prus cumpàngius fielis de s’òmini, bogaus de domu andànt scapus in su sartu aundi su fenu fiat scabudau, ni boddiu ni messau; e meda de cussus, comenti e chi teniant sentidu de òmini, pasciant a totu dii e, sena de tenni ghia de pastori, torrànt a domu satzaus. (…)
Acapiau podeis agatai totu su scritu originali bortau in sardu
Inoi fait a ligi puru: 1 Candu sa genti si moriat de pesta in s’arruga, 2 S’impestu in su sartu in s’antigòriu, 4 Una letzioni chi no emu fatu mai, 5 Sa mama de Cecìlia
