Su giassu Bideas.org benit de: Bilinguismu Democràticu Assotziau – BiDeAs po su sardu de oi e de cras; dd’iant pesau sa primu borta in su 2017. In cudd’annu is atìculs pubricaus fiant stètius 73
Alloddu sa presentada chi ndi-dd’iant fatu
Chini seus
Beni benius a custu blog.
Un’àteru blog eis a nai!
Si serbit? No ndi teneus àterus?
Custu est unu blog totu in sardu, fatu po arraxonai de dònnia chistioni de cultura e de sa vida, de sa sotziedadi nosta e de su mundu, cun d-una castiada prus atenta a is fatus de domu nosta mancai.
Creeus chi sa lìngua siat s’elementu chi prus de is àterus marchit sa cultura de unu pòpulu e si custa si morrit pensaus chi fillus e nebodis nostus no s’ant a podi mai perdonai, insaras creeus chi su scriri in sardu siat unu “valori aciuntu” e chi sceti custu fatu a solu giustìfichit unu blog nou.
Scrieus po fai biri chi, finsas in s’oru de Casteddu, ddoi at genti chi stimat su sardu, e ddu imperat po dònnia faina de sa vida.
Castiaus a un’alliàntzia cun totu is sardus chi stimant sa lìngua insoru e dda bolint sarvai, lassendi a una parti pregiudìtzius, presumus e personalismus; po sa lìngua boleus duncas punnai a fai fortza paris e si movi totus a una conca, po chi fillus nostus potzant cras castiai a is babbus cun ogus de arrespetu.
Duncas custu blog bolit essi fintzas unu agiudu, un’arrastu de sighiri po is chi bolint scriri sighendi un’arrègula e po acostumai sa genti a s’idea de standard.
Ddu boleus aberri a totu is sardus chi tenint gana de donai un’agiudu a s’arraxonamentu e po circai de ndi pesai una cuscièntzia noba chi portit a si torrai a ponni meris de sa lìngua nosta.
Eus a circai fintzas de essi unu strùmbullu po sa polìtiga, regionali pruschetotu, po dd’apretai, po chi si movat a promovi polìtigas fortis po torrai a ponni in motu sa trasmissioni generatzionali de sa lìngua imoi mesu firma ca asinuncas no lompeus a logu perunu e totu su traballu at a essi fatu po de badas.
Boleus fai totu custu circhendi de scriri de chistionis prus lèbias puru, contus e àtera cosa, po si stentai e, speraus, spreviai.
Sigumenti pensaus ca po podi sighiri a bivi sa lìngua nosta depit aprobiai a scola (L 482/99), eus a circai fintzas de nci ponni unu pagheddu de materiali didàticu.
Speraus chi bosi praxat!
Sa furriada de su 2020
Cun sa pandemia is autoris de Bideas.org si fiant acataus, che totus, arrenconaus in domu e si fiant postus a scriri comenti e chi mai. Àterus autoris puru si fiant acostaus e su giassu fiat amanniendi meda. In s’istadi dd’iant annoau, cund-unu Manifestu puru e una lista de is prus chi fiant traballendi.
Manifestu
Is sardus, in sardu iant a depi pensai e fueddai, ma in su tempus chi seus connoscendi, s’arretza sceberat chi t’agatas o chi no e duncas is sardus in sardu depint scriri e ligi puru.
Eus abertu bideas.org in su 2017 po contai e po si contai, incarrerendi in pagus e chena de sciri diaderus conca a innui fiaus andendi e in tres annus seus arribbaus a essi unus 30 cun prus de 140 artìculus scritus. Tres annus de stùdiu e de trabballu crescendi sèmpiri, cun is fortzas nostas sceti e chena de agiudu perunu chi no su de is òminis e is fèminas chi, in tretu in tretu, si funt aciuntus.
In BiDeAs est nàsciu unu movimentu linguìsticu nou, lìberu e democràticu, po unu sardu naturali, craru e lìmpiu.
Unu sardu chi bivit aìnturu de is bariedadis e de is fueddadas e chi s’aberrit po imprassai sa modernidadi. Unu sardu chi no fragat de pràstica, ma chi est praxili siat po is chi ddu connoscint beni che po is chi s’intendint pagu segurus o is chi ddu depint imparai de bell’e nou etotu.
E duncas, su chi est stètiu po nosu etotu un’arregorta de artìculus, est tempus chi bessat unu portali cumpriu, innui potzais sighiri a ligi totu su chi eis lìgiu custus annus, ma innui si potzaus contai puru cali funt is bideas nostas.
E custu bolit nai a incarrerai un’arraxonamentu abertu a totus, cun sa mira de ndi pesai una cuscièntzia noba chi si torrit a ponni meris de sa lìngua nosta. Chi abèrgiat diaderus is gennas de sa scola a su sardu, donendi un’impèllida a sa polìtica, chi fintzas a oi, at lassau a custa chistioni sceti su pagu tempus chi scabbulliat in mesu a totu s’àteru.
In custus annus, a chini scriiat, po arrespetai a chini ligiat, pagu cosa eus domandau. Pagu cosa ma crara e chi no faiat a ndi fai de mancu. A scriri su sardu de manera coidadosa, cumenti iaus a fai po calisisiat àtera lìngua, circhendi de lassai a una parti is italianismus lessicalis e sintàticus. E diaici sigheus a fai, fortis de sa calidadi manna de su trabballu fatu de totus is chi ant scritu e sighint a scriri.
Mai eus fatu chistionis de grafia e sigheus a no ndi fai. Ddu scieus totus ca su sardu de standard ofitziali no ndi tenit, ma de grafias po ddu scriri oindii si-nd’agatant una pariga. Grafias chi, po nai sa beridadi, s’assimbillant puru totus apari, donniuna cun su bonu e is fartas cosa sua, che in totu is lìnguas.
E insandus, sa chistioni est sèmpiri cussa: o perdi tempus e gana in brigas chi no lòmpint a logu perunu o arriciri cun prexu preferèntzias diferentis ma coerentis. A sa primu manera est sceti a sighiri a certai po setzi in su scannu prus artu una grafia o un’àtera in s’interis chi sa lìngua si morit. Sinunca, a sa de duas, est a ponni passus in su mori conca a su bilinguismu, segurus ca custu amesturu arrexonau e democràticu, una dii, at a callai a unu arresurtau sceti, chena de nisciuna partzidura.
Nosu eus sceberau.
BiDeAs
Sa boxi de su sardu de oi
Chini seus
Larèntziu Argiolas
Santuingesu. Agenti de lìburus. Scriit in “La Gazzetta del Medio Campidano”. Est atori amatoriali de sa truma teatrali “Muredda”. Stimadori de sa stòria, sa lìngua e sa cultura sarda.
Anna Pina Barbarossa
Maista de scola; ddi praxit meda a scriri, ligi e fueddai su sardu, imbentai cantzoneddas, cumedieddas po pipius e dònnia tanti scriit poesias. Fatu-fatu pigat parti a cursus de sardu.
Franciscu Capuzzi
De Carbònia. Professori de scola. Faidori de circùitus eletrònicus e programadori. Cultori de su cantu de sei e de sa mùsica sarda in generali. Imoi est bivendi in su de Is Urigus (Sant’Uanni Suèrgiu).
Alessandra Casti
Dotora in meixina, ddi praxint meda is scièntzias, sa stòria e sa natura. Scriit in custu blog po fai divulgatzioni scientìfica in sardu.
Stèvini Cherchi
Cardiòlogu mogoresu, studiosu de sardu, maistraxu universidàriu de Didattica del sardo cun prof. Blasco Ferrer. Cordinadori scientìficu de Acadèmia de su sardu; cumponenti de is Comitaus de Arrègulas de sa norma sarda campidanesa, DFC – Dizionario fondamentale del campidanese, Su Sardu – Proposta de ortografia e Su Sardu Standard. At pubricau Is primus 1000 fueddus in sardu, fueddàriu pinturau e In Mòguru, a is tempus nostus, arregordus e contus de bècius mogoresus. At tradùsiu in sardu Salomè e S’importu de essi onorau de Oscar Wilde e Su printzipeddu de Antoine de Saint-Exupéry.
Flavio Colombo
Nàscïu in su ‘94 e crèscïu in Pabillonis, s’est mòviu a Bologna candu teniat bint’annus po studiai e de innì a Terra Inglesa cun su progetu Erasmus. Torrau a Sardìnnia, imoi est studianti de Relatzionis Internatzionalis in s’Universidadi de Casteddu.
Ativista e grandu stimadori de sa mùsica, sonadori de ghitarra in d-unas cantu bandas de su Campidanu ’e Mesu. Studiosu fitianu de su jazz. Traballat po promovi sa cultura locali impari a su sòtziu Benas cumenti e presidenti.
Marco Corda
Casteddaju, programadori de software. Ddi praxit a tirai fotografias e a scriri contixeddus. Pesau in italianu est chistionendi in sardu de pagus annus.
Carlo Di Bella
De Carbònia, professori de literadura e stòria in sa scola media superiori. Amantiosu de stòria de Sardìnnia e de fotografia. At scritu po giornalis e giassus web. Reladori po cunferèntzias de argumentu stòricu.
Andria Maccis
Pabillonesu, programadori. Tenit unu blog in sardu chi chistionat de economia Sardunomics.
Alessandro Moro
Cuartesu de una parti, s’atra est ollastina. Personal trainer, sifu (maistu) de wing chun, dirigidori de palestra in Cuartu etotu. Circat de fai letzioni in sardu, pruschetotu cun piciocus giòvunus, cosa trumentosa ma profetosa. At sighiu po unus cantu mesis sa pàgini fb “Letzioni di sardo” chi at mollau, a dolumannu, po su pagu tempus chi tenit. Est in circa de ndi-dda torrai a pesai, cun bideas noas e prus interativa.
Ivo Mùrgia
Operadori curturali.
Alessio Pani
Laureau in informàtica, traballat comenti tènnicu e programadori; promovit s’impreu e s’abaloramentu de sa lìngua sarda me in su Cìrculu de is sardus in Valencia. Amantiosu de scièntzia, mùsica, lìburus, coxina e viàgius, no biit s’ora de scriri apitzus de custus argumentus in sardu.
Aldo Pavan
Professori de economia de sienda in s’Universidadi de Casteddu. Ocannu – 2020 – at inghitzau a scriri po Bideas.
Pàulu Pisu
Impreau pùbbricu, interessau a archiologia, stòria e pruschetotu lìngua sarda. Ativista de su movimentu linguìsticu, fait parti de s’Acadèmia de su Sardu. At furriau in sardu ‘La bella di Sanluri’ (Sa bella de Seddori) de Salvatore Deledda, ‘L’Avaro’ (Su Susuncu) de Molière, ambaduas òperas rapresentadas in teatru. In Sàrdara est stètiu aministradori comunali cun delega a su bilinguismu e presidenti de sa Consulta Cultura e Lìngua Sarda. Imoi est presidenti de sa Pro loco.
Carlo Porcedda
Nàscïu e pesau in sardu in Giauni, Marmilla. Passionau de lìngua e cultura de sa terra nosta, circat de portai su Sardu anca est sparessendi: in su traballu (in d-unu stùdiu de dentista) e me is chistionis cun is stràngius. Iscritu in s’Acadèmia de su Sardu de su 2019.
Alexandra Porcu
Filla de emigraus sardus de Biddeputzi a Berlinu. Maista de scola in lìnguas e teatru. Ativista de sa lìngua sarda de su 2001. Est stètia presidenti de su Cìrculu Sardu de Berlinu.
Iacu Costantinu Porcu
Studianti de economia, stimadori de is culturas de logu e sòtziu de Benas, assòtziu culturali de Pabillonis.
Daniele Prasciolu
Ingennieri biumèdicu, laureandu in ingennieria eletrònica. Amantiosu de stòria e cultura de Sardinnia.
Emanuela Pusceddu
De Gonnonò in provìntzia de Aristanis. Est laureada in scièntzias naturalis e in scièntzias de s’educatzioni e formatzioni.
At traballau in is ufìtzius linguìsticus in Gonnonò e Marmilla. Imoi est operadora de s’ufìtziu lìngua sarda de sa provìntzia de Aristanis.
Riccardo Serreli
Casteddaju. Potecàriu in Ceraxus.
Fàbbiu Usala Friàrgiu
Casteddaju, babbu e maridu. Batallendi de diora po s’uficialidadi de su sardu in sa sociedadi. Maistu de sardu in sa scola populari de Língua Bia in Casteddu, in is scolas púbbricas, cuntzilleri linguísticu e interpreti po su Tribbunali de Casteddu, co-faidori de sa gramàtica e antologia “Su Casteddaju: chistionai e scriri”.
Andrea Zucca
Titulari de sa staria “Su Furriadroxu” in Pula. Candu fait, po nci passai su tempus, ddi praxit a disinniai e a pintai.
