Màgini pigada de pixabay
di Giacomo Costantino Porcu
su 1 de maju 2020
Ajaja pintendu su cocoi
Un’àtera dii de ierru in bidda. S’umidadi imbucàt me is ossus comenti chi mai. Parriat de intendi sticadas de arrasoja chi ti siddànt su sulidu po una pariga de segundus. Sa nii luxenti me in su Linas si bidiat de atesu e acraràt su sartu e is biddas de a mangianu chitzi. Sa cilixia fut calada in sa prana e aici iat fatu prus grai s’àiri. Giai a stupai de su letu fiat cosa difìtzili meda. Pensai bosàterus a bessiri de domu cun cussu frius. Serru sa geca e fatzu unu tretu de bia. Solu che cani, no ddoi fiat nemus inforas. In s’interis, su fragu de linna abruxada intràt me is càrigas mias, nd’aciupàt s’àiri de Is Piscinas e s’amesturàt cun su fumu chi bessiat aforas de una pariga de zimineras allutas. In su bixinau abi seu crèscïu ddoi fiat giai genti scida. Abi ddoi at fumu ddoi at callenti, Abi ddoi at arralla ddoi at genti, narat su dìciu. Ma de cianciarra a cuss’ora baxi segurus chi no ndi intendaiais. Ganixedda tanti, abillu de is seti giai a batallai, mancu Deus ddu creit. Castiendu su celu annuau, ia scerau su fumajolu de domu de ajaja e su fragu de su forru a linna allutu arribàt finsas a s’acabu de bia Marconi, conca a s’Arriu Mannu.
– Oramala! At giai inghitzau – mi seu fatu.
A passus prus crispus tirau innantis apu, cun is barras chi tzacarrànt a sighidura, cìdrinu che tàula e sa nèula beni beni cancarada. Est dii de fai su pani impari a ajaja. Sa beridadi est chi issa fiat aici chitzàina chi iat giai acabau de ddu pintai e de dd’inforrai puru. Prus de duus chilus de pani. Deu acudia sceti a ddu ciuexi sa dii innantis de s’inforrada. Totu s’àteru ddu fadiat issa. A sola.
– Castiai, filla mia, depis castiai e imparas aici, poni in menti a mei –
– Fillu, ajaja, fillu! E drìnghidi, seu mascu deu. Ajò! E fai-mi-dda fai càncua cosa a mei puru, eh. Oghinou candu imparu?! – ddi narà deu.
Is cosas prus bellas de s’atòngiu e de s’ierru fiant is inforradas chi fadiat ajaja. Una casi dònnia annu po Donniasantu. Sa segundu po Paschixedda, àteras a friàrgiu e a martzu. Fiant maneras antigas chi dd’iant afortiada e serbiant po fai festa totus impari. Chi sa Morti de unu fillu ndi sciùsciat su coru, sa morti de pobiddu su coru e sa domu. No fut sa lei de ajaja perou, ca sa fortza cosa sua binciat làgrimas e scoramentu. Fai su pani fiat cumenti a torrai a nasci, stentosu ma donàt prexeri. Costeddeddas de Deus, cocoi, moddixinas, pani cun s’ou, pani cun gerda ndi bessiant callentis callentis. Medas bortas, a su pani sighiant àteras inforradas po is durcis: galleteddas, pistocheddus e, candu fadiat, pàrdulas de casu friscu e de arrescotu. Un’arregordu de vida chi no ddoi est prus, chi pàxiat su coru e stèsiat sa tristura.
