Is Animeddas

In totu Europa sa festa de is mortus est antiga meda, aicetotu in Sardìnnia. In dònnia bidda e citadi, in Cabesusu e in Cabebàsciu, in atòngiu arregordant is chi s’ant lassau. Po ndi nai una, su primu de donniassantu sa fàmillia alluit sa làntia, unu stupìngiu cravau in d-un’arrogu de ortigu, e dda ponit a galligiai in s’àcua. Apusticena, sterrint mesa po is mortus chi a mesunotis ant a torrai a domu e est pretzisu a ddus fai papai beni: manestu, casu, pistocu, insalada, àcua, binu, cafei.

S’incràs – su duus, dii de is mortus – a mengianeddu inghitzant is missas po is mortus; su sagrestanu sonat is campanas a mortu a totu dii. Is pipius bessint de domu po garronai peri sa bidda, tochendi dònnia genna po pediri donixeddus, “seus bènnius po is ànimas”.

Is de domu donant castàngia, nuxi, figu sicada, drucixeddus po is ànimas de is mortus insoru e “a àterus annus”. In crèsia is òminis agiudant su sagrestanu chi depit sonai finas a mesunotis, is fèminas ddis portant cosa de papai, no amancat su binu. Apustis scurigau is pipius torrant a domu, cun su sacu prenu de dònnia cosa, prexaus e disigiosus de contai totu su chi est incapitau in d-una dii aici bella.