Mesi de Idas

Màgini: Francisco Goya, Niendi, 1786-1787

furriau in sardu de:

Ugo Dessy, Su tempus chi passat, Vol. I, S’annu de su messaju, Alfa Edirice, 1989, pg. 36.

www.alfaeditrice.it/shop/collane/su-tempus-chi-passat

www.ugodessy.com

Mesi de Idas

Is pastoris sardus a custu mesi dd’ant postu Nadali, in onori de su Messia chi est nàsciu, mancai una paristòria nerit ca is Àngiulus mandaus a truma in sa terra po annunciai sa bona nova no iant cumbidau is pastoris brabaxinus; e ca diaici issus no iant pòtziu essi presentis in s’acuntèssiu divinu, e sceti meda prus a trigadiu e mancu totus iant connotu e acetau sa Lei noa de s’Amori.

Mesi de Nadali fintzas poi is brebeis, chi àngiant is primus angioneddus. E in is medaus e in is domus faint is casadas, calladas e cremosas, fatas cun lati: calostu nuscau cun amenta aresti. E is pipius agatant a mengianu scidendi-sì-ndi su lati bonu callenti tzucurau, anca aciupai sa fita de pani arridau in sa braxa de sa forredda, e sa facixedda insoru bessit a colori de arrosa, macioci, mancai tengant is peixeddus scurtzus e fatzat frius.

In is diis lìmpias, totus a cambarada si-ndi andant a scudi olia. Dònnia messaju tenit in bìngia o in d-un’àtera terrixedda calincuna mata de olia, su chi serbit po ddi donai s’ollu po cundiri su manestu e s’olia cunfetada. Custa olia est, cun casu e sartitzu, su prus ingaùngiu de importu po su papai de dònnia dii in su sartu.

A su messaju dd’amancat totu ma no sa passièntzia. Candu in d-un’arrogu de terra su trigu no est bessiu, si ponit a ddu semenai de bellu e nou. E chi no tenit prus sementza, ndi-dda pigat de su muntoni in su stàuli, allogau po su pani de domu, o si-ddu fait lassai de su cumercianti usureri, chi ddu bolit torrau addopiau in mesi de argiolas, chi est onestu.

De sa linna, lassada in foras, unu tanti de cotzina e fascinas ddas portant a sa domu de su forru, asuta de sa teulada de su forru, po chi si sciughint, cobertas, e siant acanta de sa coxina. Ndi serbit meda de linna, po is meriis longus de ierru: po coi su minestroni de cìxiri o gentilla po cenai o po si-ndi scabulli de s’ùmbidu de s’artrosi cuau in is nigadroxus de is ossus.

Su fogu sighit a abruxai in sa forredda finas apustis cena, e biit totu sa famìllia e is stràngius, candu nci-ndi funt, sètzius ananti a mesucircu. Abruxat prus lìberu, prus allirgu imoi ca no ddoi est prus su trèbini in sa pampa, cun apitzus  sa pingiada manna de pesai a buddiri e arrenguitzat a acostai manus e peis a su fogu. Babbai giogat cun s’atzitzadori movendi is arrogheddus de linna fumiendi asuba de sa frama o murighendi in su cinixu callenti faixedda arrustigada – bai e circa chi est abarrau un’arrenconeddu sbuiu in su stògumu. E murighendi murighendi sa braxa de su foghixeddu, nd’arribbant is contus de forredda, is paristòrias arremonadas de sa pampa màgica de sa forredda.

In s’interis de sa noti de Paschixedda, de candu scùrigat a candu spànigat, sighint tres acuntèssius de importu po totu sa comunidadi: sa Noti de cena, sa Missa de puddu e is ballus (sa cena manna de su Vèspuru, sa Missa de mesunotis e is ballus chi oberrint Carnovali).

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.