furriau in sardu de:
Ugo Dessy, Su tempus chi passat, Vol. I, S’annu de su messaju, Alfa Edirice, 1989, pg. 22.
www.alfaeditrice.it/shop/collane/su-tempus-chi-passat
www.ugodessy.com
Mesi de ladàmini
Mesi de ladàmini est su mesi de alladaminai, de aligai. Sa prus faina de importu est su de nci bogai su muntronaxu bèciu e de ndi torrai a fraigai unu nou.
A fitianu su muntronaxu est postu in sa pratza de domu, asuta de sa biga de sa linna, su muntoni de linna po abruxai, apitzus de pilotàgiu. Su muntronaxu dd’aparìciant cun su stercu e su sterrimentu de palla de is bèstias de traballu, bois o cuaddu o burricu, acorraus in s’umbragu-stadda, cun su stercu de is bèstias de pratza, pruschetotu puddas e conillus, e de su porcu de ingrassai; in prus s’àliga de coxina, su cinixu de sa tziminera, benatza, follàmini de is arrampus de su linnàrgiu postu in pitzus.
Su ladàmini de s’annu ddu càrriant asuba de su carru a bois cuncordau cun “cerda de ladàmini”, s’imbasta de fenu agiunta a su carru po ndi-dd’amanniai sa portada, e agoa du spartzinant in is campus de trigu e in is ortus.
Si torrat a fraigai de bellu e nou sa sienda energètica: su linnàrgiu ddu torrant a fruniri de cotzina de monti, de modditzi, murdegu, arrideli, olidoni, de fascinas de tupas diferentis, àstulas de olia e de mèndula.
Cumenzant is primas araduras chi benint innantis de sa seminadura de trigu e alegùmini, chi in su pròpriu terrenu s’intrèverant dònnia annu. S’orbada (sa punta de s’arau) bogat a pillu sa mungeta tapada pretziosa, unu buconi de urrei.
E arribat su cabesusesu a cuaddu, cun is bèrtulas prenas de is frutus de su monti cosa sua: castàngia, nuxi e nuxedda, càrrigu de is ainas de linna de nuxi e castàngia: pajas, furconis de forru, turras e talleris. Currint is pipius a is tzèrrius de s’òmini de monti e s’incarant in sa bia scampaniendi su portali po ddu fai imbucai cun su cuaddu cosa sua. Seus in s’acabbada de su mesi de ladàmini: is produtus de monti ddus càmbiant cun cussus de pranu: est s’atòbiu comerciali de pastori e messaju, s’atòbiu de duus mundus, de duas culturas diferentis chi in Sardìnnia bivint apari de sèmpiri.
Màgini de crobeca pigada de pixabay
