Tra endemicidadi e pratzimentus: sa personificatzioni de sa fada
de Pieru Cossu
Chi andais a su giassu https://com48872.wordpress.com/ nci podeis agatai unas cantu memòrias de su tempus passau contadas de is bècius de sa bidda de Sueddi e arregortas de Ivano Cirina. Oindii su database chi nd’at scabùlliu est giai a unu bellu puntu: innia si podint agatai arregistratzionis de contus in pitzus a sa cosa de papai, is festas, is giogus, is traballus, is paristòrias, is curas, aici e cumenti e fotografias originalis de is ainas e àterus documentus.
In mesu a is paristòrias s’agatat sa de is Damas de Simieri. Simieri est unu logu de sartu foras de Sueddi. Custa de is Damas est de interessu po assumancu duas chistionis. Sa primu est ca sa de Sueddi parit siat s’ùnica versioni de custa paristòria: mancai no eus fatu ancora una circa prus funduda, no parit chi in àterus logus, in Sardìnnia o foras, ddui siant figuras chi assimbillant a is Damas. Is Damas funt arrapresentadas che fèminas arricas e bellas meda, aici delicadas ca, aìnturu de dii, si podiant fintzas segai cun d-una folla de làtia. Custu particulari torrat sèmpiri in dònnia furriada de su contu chi is sueddesus de borta in borta ndi bogant, mancai àteras bisuras podint mudai. A bortas s’omitit ca teniant unu telàrgiu innui tessiant s’oru e sa prata, e su scusòrgiu ddu acabidànt me in is canalis ipogèicus chi curriant asuta de sa bidda, e chi teniant is funtanas de sa bidda cumenti a giassu. De spantu de bellesa si furriànt a cogas, a de noti, e cun su filu tèssiu arrennesciant a guvernai sa vida e sa morti de is òminis, poita ca tessiant sa fada de is predas insoru.
Sa segundu est ca, de manera assurda, cunsiderada s’endemicidadi de su contu, ddui funt unus cantu fatus chi torrant, tra is Damas e, po nai, is Moiras de is grecus. Toteisduus podint essi una o tres, tessint (cf. Cloto, sa tessidora de sa vida), e tenint poderi de sa vida e de sa morti de sa genti. Is figuras de is Moiras no abarrant aìnturu de is làcanas de sa Grècia, ma ndi torrant che Parcas in Roma o che Narnes in sa mitologia norrena. Mancai cussa sarda siat fintzas unu pagu horror, ca tenit bisura arrorosa, si apubat sa pròpiu gènesi culturali arcàica de is omòlogus in is àterus pantheon.
No est s’ùnicu contu sardu a tènni omològus in àteras culturas. Su de Is Panas, is fèminas mortas de scendiòngiu chi samunant is pannus de su sànguni me in d-unu bau e chi, candu strubbadas, scrillitant e tirant àcua chi abruxat, assimbillat meda a sa paristòria de is Bean Nighe gaèlica. Est a nai una genia de Banshee – is janas irlandesas cun diversas fainas tìpicas, cunnotas po is tzèrrius scrillitosus meda chi arrennescint a fai – chi si narat siant spìritus de is fèminas mortas scendiendi e chi amarolla agoa depint sciacuai su sànguni de is bistiris in d-unu bau o arriu.
Pieru Cossu
Nàsciu in Casteddu e crèsciu in Sueddi, Pieru at studiau Lìnguas in s’Universidadi de Casteddu e sodigau in Pisa cun linguìstica, innui s’est addotorau e innui bivit. S’interessat po traballu e passioni de lìngua sarda e de fonètica, pruschetotu de is dialetus sardus de giossu. Sa segundu passioni sua est totu su chi pertocat su fantasy, fatuvatu ponit apari cun sa primu.
Màgini ce crobeca: Is Moiras Strudwick A. Golden Thread, 1885
