su 29 mesi de ladàmini 2017
Pigau (cun sa màgini puru e unus cantu mudamentus) de eColloquia:
Le identità LGBTQI: parti di un normale human continuum
Fulvia Signani
Psicòloga, AUSL Ferrara; Mexina e Psicologia de Gèneri; Docenti incarrigada, Universidadi de Ferrara
Premissa (Stèvini Cherchi)
S’idea de tradusi cust’artìculu de psicologia chi apu agatau in d-un’arrevista online promòvia de una sienda farmacèutica m’est bènnia a conca poita ca m’at fatu arregordai de un’episòdiu chi m’est incapitau pagu tempus a oi in d-un’ambulatòriu de cardiologia anca traballu. Apu abisitau a un’òmini de 45 annus, cojau chene fillus, chi teniat disturbus funtzionalis a su coru (chene sinnus de maladia bera) e chi si bidiat de atesu ca totu nasciat de unu cunflitu no arresòrviu, ca no fut arrennèsciu a amiti cun is àterus (e forsis mancu cun issu etotu) ca fut omosessuali (e si cumprendiat de totu comenti chistionàt e si moviat). Ebenis deu e s’infirmera, mancai èssimus cumprèndiu ambaduus luegus su barrancu, no eus mancu musciau e eus fatu finta de nudda.
Deu creu chi s’artìculu bollat essi indiritzau a totu is dotoris, no sceti a is chi tratant de psicologia e/o psichiatria. Iat a bolli inditai ca finsas is sinnus de is maladias “normalis” podint essi sentius e bìvius a manera diferenti de parti de is chi tenint cussas identidadis. Forsis s’ùrtimu paràgrafu est scritu aicetotu po ndi fai scidai sa sensibilidadi de is operadoris po agiudai a calincunu chi mancai no est abetendi àteru po si podi scasumai.
IS IDENTIDADIS LGBTQI: PARTIS DE UNU
HUMAN CONTINUUM NORMALI
Su chi sciint oindii is professionistas de sa saludi
In sa lista de is 50 lobas de fueddus chi, a fitianu, funt cunfùndius apari (Lilienfeld et al., 2017), s’agatant sessu (sex) e gèneri (gender). In s’interis chi su sessu s’arreferit a sa bisura genètica e anatomo-fisiològica, cun gèneri s’inditat sa truma de arrègulas e arrelatas aundi is sotziedadis diferentis nci acorrant aìnturu is personis po su fatu de essi sessuadas; ma nc’intrant puru is mòllius de interpretai s’arrialidadi chi donant baloris e sentidus diferentis a is sperièntzias e atividadis chi funt acapiadas a su sessu de apartenèntzia.
Ita bolit nai LGBTQI
S’acrònimu inditat, in prus che s’identidadi binària connota òmini/fèmina, is identidadis sessualis e de gèneri Lèsbica, Gay, Bisessuali, Transgender (su chi, no intentendi-sì in su corpus giustu, intzìmiat unu mudamentu ormonali, e a bortas finsas anatòmicu), Queer/Questioning (su chi abarrat siddau pregontendi-sì issu/-a etotu cali siat s’identidadi sua de gèneri) e Intersessuali (personi nàscia cun formas anatòmicas de s’aparau sessuali – e duncas bisuras ormonalis – siat masculinas siat femininas).
In sa stòria de sa mexina sa circa scientìfica e sa pràtiga professionali si funt firmadas de prus asuba de is bisuras patològicas (comenti e chi fessint maladias etotu) e ant intamis lassau a una parti s’atùmbidu forti de su marcu sotziali (chi est una cundenna beridera) po sa personi chi tèngiat identidadi no binària. Intamis no fait a discoidai su stress chi si bivit sendi minoria (minority stress), chi lompit a sentidus de no visibilidadi, disconnoscimentu e stalladura, e efetus malus po sa saludi, siat fìsica siat psìchica (Kelleher, 2009).
Asuta de su disinteressu o finsas de sa cundenna de is identidadis no binàrias nc’est unu fenòmenu: s’eteronormatividadi, chi est fata de sa filera de arrègulas sotzialis, normas, privilègius e steriotipus chi arreint e giustificant cumportamentus e sperièntzias de s’eterosessualidadi a identidadi binària. Esemprus de custa eteronormatividadi fait a ndi biri in medas sètius sotzialis, finsas me is servìtzius sanidàrius (Carrotte et al., 2016). S’ùrtimu scrucullu de s’ISTAT (2012) narat ca su 60-80% de is italianus (intre 18 e 74 annus) pensat ca is omosessualis, e prus ancora is transgender, siant discriminaus meda; prus de su 10% de is chi si funt decraraus omosessualis/bisessualis afirmat de essi stètiu discriminau candu at tentu abisòngiu de is servìtzius sanidàrius. S’Agentzia po is deretus fundamentalis de s’Unioni Europea (FRA, 2015) narat ca, mancai in ausèntzia de datus segurus, est fàtzili ipotisai cumportamentus omofòbicus e de discriminadura de is professionistas sanidàrius contras a personis LGBTQI.
Human Continuum
Giai de meda sa scièntzia at arreconnotu in su chi ddi nant human continuum, o identidadis flùidas, is tipologias umanas de identidadi sessuali e de gèneri (custu bolit nai ca is identidadis e is cumportamentus sessualis no funt individuaus a manera pretzisa e unìvoca masculinus/femininus ma si spartzint in d-una sighida contìnua e chene sàrtidus, NdT). A Alfred Kinsey, biòlogu americanu, s’arreconnoscit su merescimentu de ai studiau intre is primus, giai de is annus Cincuanta, su cumportamentu sessuali de òminis e fèminas, analisendi sa scala de bariedadi bio-psicològica umana po su chi pertocat is identidadis sessualis e de gèneri (Brown et al., 2003). Su chi dd’at sighiu, Fritz Klein, at contribuiu afirmendi ca s’orientamentu sessuali est unu protzessu dinàmicu e multivariàbili. In is annus Noranta Anne Fausto-Sterling (1993) at postu s’atentzioni sua a diferentziai is diànniosis, cosa chi est serbia po is classificaduras sessualis e de gèneri. In su 2011 Marianne Legato, cardiòloga americana, autoridadi internatzionali de sa mexina de gèneri, at pubricau un’editoriali “The homosexual and transgendered individual: deviant or part of the normal human continuum?” afirmendi ca unu professionista de sa saludi chi si bollat orientai a sa mexina de gèneri no podit disconnosci su cuntzetu de human continuum, po s’arricimentu prenu de sa diversidadi umana.
De candu sa mexina s’interessat a su gèneri
Longu est stètiu su caminu de sa mexina po arreconnosci is temàticas de gèneri. De sa mexina de su connotu òmini-cèntrica, cun sa fèmina che a “òmini in piticu” sceti, diferenti po s’aparau sessuali e de s’arreprodusidura e bastat, si passat in is annus Setanta a sa mexina de is fèminas, partzia in duas spetzificidadis, sa ginecològica-arreprodusidora e sa bikini view aici nada de Legato (2004) cun su nòmini de su costumu de bàngiu, faendi a cumprendi ca s’interessu po sa preventzioni de su càntziru in su corpus de sa fèmina fut sèmpiri e sceti puntau a su tretu de s’aparau sessuali-arreprodusidori e a sa tita.
Agoa in is annus Noranta est nàscia sa mexina de is diferèntzias biològicas-sessualis, chi arrespundit a is pregontas asuba de sa diversidadi intre mascu e fèmina chi andat addei de s’anatomia sceti. A s’acabu ddoi est sa chi eus nau mexina de gèneri o gèneri-spetzìfica o gender sensitive, chi bolit cumbinai s’atentzioni a is diferèntzias sessualis cun is sentidus chi si provant bivendi sa maladia e chi funt acapiaus issus etotu a identidadis sessualis e de gèneri diferentis. Sa mexina de gèneri no depit essi duncas una “clìnica noa” sceti (manera moderna de castiai a is maladias), ma su mudamentu de prospetiva chi cumbinit su sètiu de is disciplinas de sa vida (biologia, NdT) cun cussu de is scièntzias umanas (psicologia e sotziologia, NdT) e chi, cun d-unu mecanismu noeddu, culturali e de pràtigas, iat a podi diaderus arrennesci a amellorai sa sotziedadi (Mertens, 2007; Fitzgerald, 2013).
S’acostamentu in dii de oi a s’identidadi sessuali e de gèneri de su/sa passienti
Una manera moderna de s’acostai oindii a su tema de s’identidadi sessuali e de gèneri de su/sa passienti consillat a is professionistas de sa saludi de pigai una postura chi no bollat giuigai, de si-nd’acatai de is pregiudìtzius e steriotipus chi si portant in s’ànimu e de comenti custus ndi potzant pesai murus in sa comunicatzioni (Lingiardi et al., 2013). Su fueddai intre dotori e passienti bolit unu linguatzu francu, abertu e incoradori. A fitianu is personis de identidadi no binària funt abetendi sceti chi su dotori ddas agiudit a manifestai s’orientamentu sessuali e de s’identidadi de gèneri insoru. Po si fai connosci mellus, po si fai curai cun prus assètiu.
Bibliografia
- Lilienfeld SO, Pydych AL, Lynn SJ, et al. 50 Differences That Make a Difference: A Compendium of Frequently Confused Term Pairs in Psychology. Frontiers in Education 2017, 37: 1-11.
- Kelleher C. Minority stress and health: Implications for lesbian, gay, bisexual, transgender, and questioning (LGBTQ) young people. Counselling Psychology Quarterly 2009; 22: 373-379.
- Carrotte ER, Vella AM, Bowring AL, et al. “I am yet to encounter any survey that actually reflects my life”: a qualitative study of inclusivity in sexual health research. BMC Medical Research Methodology 2016; 16: 86.
- ISTAT. La popolazione omosessuale nella società italiana. Anno 2011.
- FRA – European Union Agency for Fundamental Rights Austria. Protection against discrimination on grounds of sexual orientation, gender identity and sex characteristics in the EU. Comparative legal analysis Update 2015.
- Brown TM, Fee E. Alfred C. Kinsey: A Pioneer Of Sex Research. Am J Public Health 2003; 93(6): 896–897.
- Fausto-Sterling A. The Five Sexes: Why Male and Female Are Not Enough. The Sciences March/April, 1993; 20-24.
- Legato JM (a cura di). Principles of Gender-Specific Medicine. London: Elsevier, 2004.
- Mertens MD. Transformative paradigm. Mixed methods and social justice. Journal of Mixed Methods Research 2007; 3: 212-225.
- Fitzgerald D. The Good, the Bad and the Ugly. Understanding collaboration between the social sciences and the life sciences. Standing Committee for the Social Sciences (SCSS), 2013, European Science Foundation.
- Lingiardi V, Nardelli N. Linee guida per la consulenza psicologica e la psicoterapia con persone gay, lesbiche e bisessuali. Milano: Raffaello Cortina, 2013.
