Su rolu de intelletualis e artistas in sa sotziedadi

Bissenti Van Gogh

su 4 de capudanni 2017

Po sa presentada de is Muralis de bia de Oristanis, in Santu ‘Èngiu su 26/08/17, s’artista Sèrgiu Putzu m’at pediu de interbenni, e aici dd’apu fatu cun prexeri impari a autoridadis e spertus (sìndigu, assess. cultura, presid. Pro Loco Santu ‘Èngiu, Modesto Fenu, Frantziscu Sedda e su Stòricu de Arti Giuseppe Marras). Custu est s’interbentu (incurtzau mancai).

Custa est s’ocasioni po fueddai de sa responsabilidadi chi tenit sa classi intelletuali, artistas, pintoris, musicistas, registas… po su chi spetat a s’impìnniu tzivili; cali est sa funtzioni sotziali chi depit tenni oi custa categoria de importu in su svilupu de sa sotziedadi? Is òperas insoru depint trasmiti calincunu messàgiu chi serbit a sa formatzioni de sa cuscièntzia nosta de òminis e de sardus? S’agiudant issus a pigai cuscièntzia de su chi seus e de is problemas nostus?

S’agiudant a ligi e interpretai s’arrialidadi, a cumprendi a cali parti est andendi su mundu e sa sotziedadi nosta? S’agiudant in calincuna manera a aparixai, a arresolvi is chistionis, is problemas nostus? Problemas gràtzias a Deus o a is tiàulus gei ndi teneus, medas e mannus puru: disocupatzioni manna, poburesa, disterru, biddas sparessendi, tzarachias militaris, globalizatzioni, incuinamentu, unu sistema scolàsticu chi no dexit a nosu sardus, speculatzioni energètica… o pensai a sa chistioni de su depòsitu natzionali po l’àliga nucleari… Oburu intelletualis e artistas faint is cosas tanti po fai? Cosas bellixeddas puru, fatas mancai po bendi o tanti po essi ocasioni po fai una festa, cose fine a se stesse iaus a nai in italianu.

Castiendi-mì a ingìriu mi-nd’acatu ca bortas medas (no sèmpiri po sorti nosta) est diaveras aici: “òperas decuntestualizadas” chi no dexint a su territòriu, de calisisiat parti ddas castieus: culturali, geogràfica, linguìstica… in d-unu fueddu: ALLENAS! Cun cosas e chistionis chi bortas medas no nc’intrant nudda cun nosu, pigadas in pesu de àteru logu aici comenti funt chena mancu de ddas cunformai a su logu, strocendi sa cosa allena chena de si ponni pensamentu perunu! A pensamentu pòburu cosa mia, custas òperas, po essi bonus, ddas podeus disciniri complementi d’arredo, insaras no podeus fueddai de artistas ma prus a prestus mancai de decoratori di esterni (o interni), imbrachinadoris prus che pintoris, mancai àbilis e de calidadi, assumancu po su chi spetat a is òperas materialis; su pròpiu arrexonamentu dd’iaus a podi fai po is òperas de arti imateriali: mùsica, literadura, teatru…

E innoi no potzu no arremonai a Antoni Gramsci candu scriit: «odio gli indifferenti», is chi no funt partigianus de una calisisiat càusa e permitint aici cun su cumportamentu sciàpidu insoru chi is cosas malas sutzedant. Castiai-sì bosàterus puru a ingìriu e candu osservais is cosas circhei-ddis su sentidu e chi funt cuntestualizadas, chi dexint a sa terra e a su logu anca funt.

Custu no ddu podeus certu nai po Sèrgiu Putzu, issu s’amostat e s’arregordat de innui beneus e innui biveus, in pagus fueddus is arrexinis nostas: sa vida de su sartu, sa laurera, chi totus is chi tenint prus de 50 annus ant connotu beni, e mancai no sia spertu potzu nai cun seguresa ca Sèrgiu est unu pintori e unu disinniadori de vàllia, àbili meda. Is òperas suas a nai ca funt bellas est tropu pagu, mi praxint ca tenint unu sentidu forti, tenint “ànima” comenti narat issu etotu, funt “òperas” cun is coloris e su sentidu de sa terra nosta, intregaus fintzas a is mamas nostas (is de su bixinau), genti pòbura mancai, ma chi at fatu sa stòria de su bixinau, unu bixinau chi podit essi calisisiat bixinau de calisisiat bidda sarda. M’at amoddiau su coru sa dèdica scrita e pintada in su muru: «A MAMAS NOSTAS CUN TOTU SU SENTIDU, CUN TOTU SU CORU PO S’AI DONAU SA BELLESA DE SA VIDA», innoi Sèrgiu s’amostat cun fortza cantu est acapiau a sa terra e a sa cultura sua, scriendi-ddu in sardu puru, custus fueddus funt una decrarada de sardidadi.

A Sèrgiu candu dd’apu pediu de fai calincunu murali de denùntzia sotziali, modernu, de su mundu de oi (ca s’àteru oramai in parti manna no esistit prus: is cuaddus si funt mortus o si-ddus eus papaus, medas cresuris de figu morisca ndi-ddas eus tiradas, puddas e procus in domu no ndi podeus prus tenni, làdiri no ndi faeus prus, sa genti bistida a costùmini sardu dda bieus sceti in is sfiladas folclorìsticas…), issu m’at torrau ca custu dd’iat giai fatu e de diora puru, faendi prus de una pintura chi arrapresentat su passàgiu de su tempus passau a su de oi, a sa modernidadi.

Partendi de is shardana nuraxesus, de is arrexinis stòricu-culturalis cosa nosta, ca unu pòpulu chena de arrexinis est che «una mata bella a crocai e totus ndi podint fai linna»! Aici Issu impari a su connotu pintat sa modernidadi e dda bieus arrapresentada in custus murus. Duncas gràtzias Sèrgiu po su bellu traballu cosa Tua, po custu museu “in campu”, a cielo aperto, chi potzas sighiri fintzas a cent’annus pintendi e arrapresentedi is problemas de sa terra nosta puru po agiudai a donai una cuscièntzia a is sardus e torrai aici sa giusta legitimidadi e rolu chi spetat a s’arti e a s’artista: po lassai ARRASTU bonu, po nosu e po fillus nostus!