màgini pigada de pixabay
de Daniele Prasciolu
su 7 de martzu 2018
«Essiu nc’est Gennàrgiu, ni angioni ni niàrgiu
Mancu unu sacajoni, ni niàrgiu ni angioni»
Tandu Gennàrgiu chi iat fatu tempus bellu si-ndi fut arrìsiu chi no ndi-dd’iat mortu ni brebeis ni nudda e dd’iat nau a Friàrgiu:
«Friàrgiu is caras-caras, presta-mi-ndi unu de cida».
Tandu Friàrgiu dd’at arrespustu:
«Ita iat a essi unu pani una dia de imprestai?
Piga-ti-ndi una e po pagu serbi-tì».
Sa noti chi Gennàrgiu si furiat serbiu iat fatu una niada e dd’iat mortu totu is brebeis; ndi-dd’iat campau una feti. Tandu Gennàrgiu:
«Mi-nd’at campau una e mi-dda cotzu».
Furiat coendi-si-dda, si presentat unu, depiat essi unu comenti a Gesùs Cristu, e dd’at nau: «Ita ses fendi?»
Gennàrgiu:
«Comenti? No biis ita seu fendi?
Mi funt totu mortas, mi-nd’at campau una
e imoi ita ndi depu fai? Imoi si-dda coeus».
Tandu su Tali: «Imbucu deu puru in sa parti».
S’ant papau sa brebei e sempri su Tali ddi narat: «Pinniga totu is ossus, no si-ddus depint papai is canis, bai e scudi-nce-ddus in mesu de is brebeis e nara “rrr-mascu-rrr-mascu-rrr”».
Is brebeis si funt totus torradas a pesai.
«Custu est unu miràculu!» si-ddi fait Gennàrgiu.
No ti-nd’arrias de is mesis ca no si sciit mai ca de innoi a una borta a s’àtera càmbiat su tempus.
* Custu contu mi dd’iat contau ajaju, Virgìliu Prasciolu nàsciu in Scalepranu in su 1932.
