Sa bidda ‘e Pauli

Mirendi Casteddu, fainosa e chitzana,
Pauli sonàt de sonallas ‘e boi
de contus antigus, de stroci-arrana,
s’ arrisu ‘e sa genti incarada in fentana
ma de poburesa patiat prus de oi.

S’ arrastu ‘e su sartu, aditzu, lompiat
su nuscu ‘e su trigu o de mela pidòngia.
Sa bidda ‘e mutetus frorius s’ intipiat
Pauli su fragu ‘e su mustu preniat
e in dii ‘e Pasca Manna de sacra timòngia.

S’ Arriu castiàt burbuddendi e fueddàt
secretus in sa lìngua sua pispisendi
messajus e scrutzus pipius saludàt
de montis atesu e de cerbus contàt
stringendi a sa Mama, a sa menga nadendi.

Una dii si-nci fiat aposentau in sa bidda
un’ òmini beni bistiu, unu stràngiu,
ca Pilla, contàt, de Ciumentu est pobidda
naràt ca su Sardu fiat sceti mruxidda
s’ Arriu ddi strobàt ca faiat cardàngiu.

Ohi prangi, Arriu miu, de arrori e de sprama
ca t’ ant tancau in d-una tumba ‘e ciumentu
e prangi su soli bascosu ‘e meigama
e tzùnchia pensendi a s’ impràssidu ‘e Mama
susprexa ca no ti carinniat su bentu.

Ma in bidda ‘e Pauli sighiat sa vida
a trassa ‘e sennoris beni bistius.
Fiat lòmpia arrichesa po sceti una cida
tzucada fiat sa de is paulesus fuida
in logus foresus a dolu partius.

A bortas, de mìllius e mìllius atesu
nci pensu a Pauli, chi no apu connotu
mancai ddoi sia nàsciu e ndi sia beni avesu
e intendu prangendi a s’ Arriu, aresu,
a chèscias prus durcis ‘e su trigu cotu.