Vèneri no arrennescit a agatai a Psichi chi si fiat cuada beni e decidit de pediri s’agiudu de su grandu Giovi. Po custu si-ndi pesat a celu, a sa manera sua.
Paraus su contu e is màgini de Vèneri in su còciu e Mercùriu
Su Burricu de oru, Lìburu VI:
Vèneri in su còciu, de Wikipedia
6. In s’interis Vèneri, lassadas a banda is ainas de circa de sa terra, si-ndi fiat ampuada a celu. Iat cumandau de assentai su carru chi Vulcanu, s’orìfici, cun incuru mannu e arti fina dd’iat burinau e dd’iat aportu che donu de coja innantis de apariciai su sposòriu; fiat aici bellu po cantu dd’iat fatu fini a lima e pretziosu po s’oru in prus chi ndi-dd’iat bogau. De is medas chi fiant ingunis a ingìriu de s’aposentu de sa meri, cuàturu columbas biancas che nii si-ndi benint a passixeddus allirgus e, furriendi su tzugu braxu, s’asutant a su giuali aprendau e, arricia sa meri, si-ndi bolant prexadas. Is cruculeus giogant ciulendi a bacanu, acumpangendi su carru de sa dea e is àterus pillonis, cantendi armoniosus e scrillitendi melodia durci che meli, annùntziant ca sa dea est arribbendi. Is nuis si oberint e su Celu si scampàniat ananti de sa filla e su prus ètere artu arricit cun prexu sa dea; e no nci funt ni àchili ni stori achiladori chi a sa truma cantarina de Vèneri ddis potzant fai a timi.
7. Luegus movit inderetura conca a su palàtziu reali de Giovi e, pedendi artiva, coberat sa faina de Mercùriu, su deus bandidori, chi issa no ndi podit fai de mancu. E su cillu braitu de Giovi no si fiat postu contras. (…)
Mercùriu, de wikipedia
8. E Mercùriu no iat fatu de mancu de obedessi. Difatis currendi apetotu peri sa buca de is pòpulus, aici annunciàt su chi dd’iant cumandau: “Si calincunu est bonu a nci-dda portai de sa fuera o a amostai aundi est cuada sa filla fuidora de urrei, tzeraca de Vèneri, chi ddi nant Psichi, s’at a atobiai cun su bandidori Mercùriu apalas de is corònduas Mùtias; che cumpensu po dd’essi denuntziada at a arriciri de Vèneri etotu seti bàsidus delitziosus e unu, durci che meli, a carìnniu de lìngua.
A custu annùntziu de Mercùriu, su disìgiu de unu prèmiu aici mannu iat spertau s’atentzioni de totu is òminis a porfia. Custa cosa iat bogau a Psichi dònnia duda, imoi e de su totu. (…)
