Mesi de ladàmini
Su ledàmini de s’annu ddu càrriant asuba de su carru a bois cuncordau cun cerda de ladàmini, s’imbasta de fenu agiunta a su carru po ndi-dd’amanniai sa portada, e agoa du spartzinant in is campus de trigu e in is ortus.
Su ledàmini de s’annu ddu càrriant asuba de su carru a bois cuncordau cun cerda de ladàmini, s’imbasta de fenu agiunta a su carru po ndi-dd’amanniai sa portada, e agoa du spartzinant in is campus de trigu e in is ortus.
Is facis prenas de arrori chi si biiant de atesu, mancai su fumu, dd’iant cumbinta ca depiat fai calincuna cosa, a prus che po issa, po is fillus: issa fut una mama atenta chi ddus boliat pesai comenti si spetat.
“Lastimai fillas lestras de sa terra mama de dònnia cosa, lastimai a sa bella picioca, mulleri de Amori, in perìgulu e currei allestru a dd’agiudai”.
Coment’est chi fiat cudda chistioni? Su tubu de scapamentu in domu nosta e sa màchina chi currit in àteru logu! Is nàdias callentadas a fogu!