Psichi, agiudada de Cupidu, est acanta de cumpriri s’ùrtimu de is grandus proas chi Vèneri dd’iat donau, su de ddi portai de s’inferru un’arrogu de sa bellesa de Prosèrpina. Cupidu dd’agiudat, ma cumprendit puru ca, a sa sola, no nci podint arrenesci.
Paraus su contu e is màginis de Psichi cun Vèneri e Cupidu cun Giovi
Su Burricu de oru, Lìburu VI:
21. (…) “Ma imoi depis acabbai a coidu sa faina chi t’ant intregau po òrdini de mamai; a totu s’àteru nci apu a pensai deu”. Nau custu, su fanceddu lèbiu si-ndi pesat bolendi; luegus Psichi portat a Vèneri su donu de Prosèrpina.
Villa Farnesina: Psichi aporit a Vèneri su donu de Prosèrpina – de Wikipedia
22. In s’interis Cupidu, pigau de furighedda manna e a faci marria, timarosu po sa severidadi subitana de sa mama, torrat a sa trassa sòlita e, ampuau a su prus celu artu cun is alas lestras, pregat a Giovi defensendi sa càusa cosa sua. Intzandus Giovi, pigada cun sa manu sa trempa de Cupidu, si-dd’acostat a sa buca, ddu basat e ddi fait: “Mancai tui, fillu miu sennoricu, no m’as portau mai s’arrespetu chi su cunsensu de is deus m’arreconnoscit, ma custu coru miu chi allogat is leis de natura e is motus de is astrus dd’as fertu a corpus, s’unu avatu de s’àteru, e dd’as imbrutau de insuadura terrena fitiana e acuntèssius de dònnia genia contras a is leis, a sa lei giùlia etotu, a sa morali pùbrica, e cun adultèrius afrentosus m’as sconciau onori e nomenada furriendi a manera afrentosa sa cara mia sulena a tzerpenti, a fogu, a fera, a pilloni, a bèstia de stadda, cun totu cussu no mi-ndi bollu scaresci de sa clemèntzia mia e chi ses crèsciu intre custas manus e apu a fai su chi pedis, bastat chi ti castis de is chi imparant de tui e, chi in terra nc’est una picioca chi bincit totu is àteras po bellesa, m’as a arrecumpentzai cun issa po su prexeri chi seu faendi-tì”.
23. (…) E luegus cumandat a Mercùriu de ndi pigai a Psichi e de dda portai a celu. Aporrendi-ddi una tassa de ambròsia: “Bufa Psichi” ddi fait “e bessi imortali, e Cupidu no si-nd’at a scabbulli mai de su liòngiu cun tui; custa coja de bosàterus at a essi eterna”.
