Raffaelo Sanzio, Lolla de Psichi: Spadàgiu – de Wikipedia
Sighit de: Cupidu pedit s’agiudu de Giovi
Psichi at bufau su nètari e est bessia divina, is deus assortaus totus impari afestant is sposus cun d-unu grandu spadàgiu.
Paraus su contu e sa màgini de s’Atòbiu de is deus
Su Burricu de oru, Lìburu VI:
24. E luegus ddis iant parau unu grandu spadàgiu. Su maridu sderrinau in su prus triclìniu artu teniat in is bratzus a Psichi. Agoa nci fiat Giovi cun Giunoni cosa sua, sighiant totu is àterus deus assentaus po importu. Alloddu su càlixi de nètari, su binu de is deus, chi a Giovi ddu serbiat su cuperi cosa sua (Ganimedi), cuddu piciocu de sartu, a is àterus invècias Lìberu (Bacu); Vulcanu fiat coxinendi sa cena; is Oras colorànt totu de arrùbiu, cun arrosas e àterus froris; is Gràtzias spainànt bàlsamu; is Musas puru faiant intendi is melodias insoru. In s’interis chi Apollu fiat cantendi a cetra, Vèneri fiat arribbada, bella de no crei, baddendi a su sonu de una mùsica durci, in d-una scena cuncordada po issa: is Musas cantànt in coru, Sàtiru sonàt su sulitu e Panixeddu sulàt in is cannas. Aici Psichi fiat bessia sposa de Cupidu a modu giustu e acabbau s’imprìngiu ndi-ddis fiat nàscia una filla chi ddi naraus Passioni.
Innoi fait a ligi is scritus, originali e italianu
Ùrtimu de seti atìculus
