
Cicitu Muscau
A Cicitu su traballu de piscai no dd’andàt a gèniu meda e preferiat contai contus.
A Cicitu su traballu de piscai no dd’andàt a gèniu meda e preferiat contai contus.
In su tempus finsas a s’acabada de is annus 50, candu ancoras no nci fiat sa televisioni, sa genti de “is bàscius” [2], in s’istadi longa de Casteddu, nci bessiat de is domus po si gosai su friscu de su maistraleddu chi si-ndi pesat apustis scurigau.
Po sciri sa dii de Pasca Manna 2024, sa primu cosa de connosci est chi su 25 de Martzu nci teneus sa primu luna prena de Beranu, chi est de Lunis. Duncas, sendi chi Pasca Manna est su Dòminigu a pustis, in su 2024 Pasca Manna bessit su 31 de Martzu, e sa Pasca de S’Àngiulu est sa primu dii de Abrili.
de Danix Sanna A bortas podeus fai viàgius longus studiendi fueddus, manigendi-ddus comenti chi fessint màchinas de su tempus, e imoi si contu de su viàgiu chi apu fatu deu cun is siurrantis de Casteddu. Una dii babai, chistionendi de comenti fiat sparèssia una parti manna de s’arena de totu is prajas, m’iat contau chi…
de Danix Sanna In is ùrtimus tempus is mèdius de comunicatzioni ant chistionau meda de is abis e de is problemas chi tenint po mori de is pesticidas e de is mudamentus climàticus, e custu, po un’amantiosu de su mundu de is abis che a mei, est una cosa chi fait prexeri mannu. Biu…
màgini pigada de Wikipedia de Danix Sanna su 5 de abrili 2018 Su 18 de su mesi de martzu passau, is giorronalis The Guardian e New York Times ant pubricau unus cantu artìculus chi amostant su manìgiu malu de una cantidadi manna de informus (big data) furaus de Facebook de parti de una sienda de anàlisi de informus e de marketing online chi…
Màgini pigada de Wikipedia su 6 de austu 2017 Eratòsteni, un’aregu chi biviat in Egitu prus o mancu in su 200 a.C., est stètiu su primu studiosu a computai sa circunferèntzia de sa terra. Eratòsteni connosciat sa mesura de su tretu chi bandat de sa tzitadi de Sieni (imoi ddi nant Assuan) a sa tzitadi de…
(sighit de sa de tres partis) Comenti iant abertu s’enna, iant biu a su babai e sa mamai de sa picioca, prexaus che pascas, chi ddus fiant cumbidendi a intrai: «Benei, benei aìnturu, acumodai-sì!», iat nau sa mamai a is duus chi si fiant stentendi unu pagu a intrai. «Cun pirmissu!» iat arrespustu Francischinu abascendi…
(sighit de sa segundu parti) Apustis de cussu acontèssiu malu, Francischinu, biendi chi is propostas suas de amori no ddas iant pigadas in cunsideru, iat circau de abasciai is pretesas; Cebolla etotu, chi ddi fiat amigu deaderus, circhendi de ddu cunsolai, dd’iat nau: «Cussa picioca de Santa Luxia ita si creit de essi!? Est una conca maca…
(sighit de sa primu parti) Cicitu Muscau cumentzàt su contu cun sa genti sètzia ananti de issu, prus o mancu a ferru de cuaddu [1], podiant essi finsas prus de trinta a dd’ascurtai, e imoi dd’ascurtaus nosus puru. Oi si contu de Francischinu Fortalesa chi una dii iat detzìdiu de si portai su babai…