Su triunfu de sa morti de Pieter Bruegel su bèciu
Primu de cuàturu artìculus – (innoi fait a ligi su segundu, su de tres e su de cuàturu)
Casteddu, su 1° de austu 2020
In sa primu metadi de martzu est inghitzau un’acuntèssiu aici mannu chi est avolotendi is liòngius econòmicus e sotzialis in dònnia natzioni e at a abarrai in sa stòria. Sa pestilèntzia at bociu unu sciacu mannu de genti, pruschetotu in su setentrioni de Terramanna. In s’ìsula nosta is cusseguèntzias funt stètias prus piticas e seus sperendi chi ant a spaciai luegus e no ant a torrai prus.
Apustis de s’apretu po sa sanidadi funt bènnias is gridas de su guvernu, sa firmada de comèrtzius meda e s’atzìchidu po sa firmesa da sa sotzietadi etotu. Is cosas funt mudadas po dònnia impresa; calincuna at sighiu a traballai e at guadangiau meda, àteras ant dèpiu serrai e no ant bistu prus ni fitianus ni intradas. Is faineris a paga e autònomus funt sena de traballu. Cun is personis serradas in domu, is sciacus de is famìllias funt abarraus cuaus. Imoi chi is interditus funt abambiendi, sa stumbada asuba de s’economia e sa sotzietadi est benendi a pillu.
Su guvernu at circau de cumbati custu trèulu bessendi precetus po agiudai s’economia. At firmau e portau ainnantis is motas de is prèstidus, donau fiantzas pùbricas po permiti a is bancas de fai fidus nous, smenguau calincuna pagamenta, fatu pagai de s’Inps s’integratzioni de paga a is traballantis e fintzas aciuntu finantziamentus de no torrai a is intradas de is impresas. Ma custus agiudus no ant a durai po sèmpiri e in is mesis chi benint e a su prus in s’annu nou ant a spaciai; insandus is intopus de impresas e famìllias ant a essi crarus. Impresas e famìllias fiant tambeni circhendi de ndi bessiri aforas de is cunsighèntzias de sa crisi de su 2008 e ant a biri chi cussa est stètia pagu cosa a cumparàntzia cun custa de imoi. Sa chistioni est chi no podeus andai ainnantis castiendi-sì is peis, tocat invècias a tenni visioni de su benidori e a fai progetus po su benessiri de fillus e nebodis. Su biaxi de dinai chi si serbit no est su prus problema mannu.
Is natzionis europeas, primu s’Itàlia, funt bivendi gràtzias a sa Banca Centrali Europea chi est comporendi is tìtulus de prèstidu insoru; ma custu puru at a acabbai luegus. Mancai is arrexonus e is scòntrius funt mannus, a s’acabu s’Europa at a fai su chi no iat fatu mai innantis, de arregolli dinai in is mercaus finantziàrius e de ddu spartziri intre is natzionis cunforma a is bisòngius insoru. Una parti scéti de custu dinai at a depi essi torrada. No est utilosu innoi a descriri is ainas chi ant a essi imperadas poita no funt cumprias tambeni e is cunsiderus de agradu o arrefudu funt fatus a fitianu po mori de pregiudìtzius e profetu polìticu. Su chi est de importu est chi s’Itàlia at a arriciri unus 250 milliardus de eurus – unus 100 de no torrai – e tocat a no ddus sperditziai.
(sighit)
Artìculu a tres lìnguas (*)
(*) In the link below you can find the Sardinian text compared with the English and Italian ones
