Una letzioni chi no emu fatu mai

Màgini pigada de pixabay

S’otu de martzu 2020 su guvernu italianu iat serrau totu e s’iat acorraus in domu. Binti diis apustis s’Universidadi de Casteddu iat incarrerau is letzionis de atesu.

Domìnigu, su 22 de martzu 2020: cras torru a fai letzioni, ma de atesu a sa manera telemàtica. Funt duas cidas chi no atòbiu is studiantis, duas cidas chi parint longas che annus; su mundu est totu cambiau. Ita depu nai a is piciocus? Potzu fai coment’e chi mai? Torrai a inghitzai de aundi emu firmau? No fait. Seu su professori, un’òmini bèciu, chi tenit esperièntzia. Issus funt giòvunus, serraus in domu de diis meda, preguntendi-sì de ita est sutzedendi e comenti potzant cambiai sa vida e su benidori insoru. Est detzìdiu, a primu si depu chistionai coment’e òmini, de sa vida, de su mundu. Apustis depu nai calincuna cosa de importu po sa matèria de is letzionis.

Su lunis a is 11, apustis de 45 minutus de trèulu, arrennèsciu a mi alliongiai. Funt 40, funt bènnius totus, studiantis puru chi no emu biu mai in s’àula de s’Arburada de Santu Nàtziu. Chistionu 40 minutus, circu de arrespundi a tres preguntas: 1) Ita est sutzèdiu? E, su chi est prus de importu, 2) Ita eus a fai? A ùrtimu, 3) Comenti at a cambiai sa manera de manigiai is impresas?

In pagus fueddus, eus incapitau una cosa chi no emus pòtziu pensai ca podiat sutzedi mai in sa vida nosta de pròsperus europeus. Babbu miu e is ajajus de is studiantis iant connotu duas gherras e sa pestilèntzia chi dda narànt “spanniola”. Ma imoi deu seu comenti is studiantis, nisciunu de nosu at connotu gherras, terremotus e pestilèntzias. Custa est arribada e nci seus aìnturu. Po sa segundu sceda, pensu a sa poesia de Rudyard Kipling “If” . Si nau ca, po mei, a primu depeus abarrai assèliu, castiai aìnturu de nosu etotu, tenni su domìniu de sei. Apustis tocat a cadelai a ingìriu de nosu, a circai de cumprendi ita est sutzèdiu e at a sutzedi, a si preguntai chi teneus abrètiu, arti e esperièntzia chi nosi potzant agiudai a detzidi ita fai sentza de pregiudìtzius. Podeus cunfiai in sa fortza de su naturali nostu e in is cumpetèntzias chi teneus.

Su chi est incapitendi oi nos’amostat ca totu est cambiau po is impresas. Is chi bendint cosa de papai e de primu abisòngiu, is de su cumèrciu eletrònicu e de sa telemàtica no arrennescint a cuntentai is fitianus, funt pighendi genti a traballai, funt faendi guadàngius mannus. Is àteras, che posadas, starias, is chi traballant cun is biaxis e is turistas no ant tentu intradas po mesis e no sciint chi ant a podi sighiri a bivi. Is mellus impresas iant fatu programas e pianus, ma imoi is unus e is àterus no serbint prus a nudda, siat po is impresas chi funt andendi beni siat po cussas chi funt andendi mali. A nai sa beridadi, no seus chistionendi de cosa aici noa.

De sa crisi sighida a is gherras de su petròliu de su 1974 e de su 1979 eus bistu ca s’economia est globali e is scenàrius mudant sentza de pàsida. Est malu meda a cumprendi ita at a incapitai. Chini est stètiu bonu a cumprendi primu de s’ora chi fiant arribendi is trèulus de su 2008 – prèstidus fatus in s’Amèrica a is chi no podiant torrai su dinai e bèndius po bonus: sub-prime –, de su 2011 – si timiat chi s’Itàlia e àterus stadus no fessint bonus a torrai su dèpidu insoru – e su de imoi? Sa nova est chi is avolotus funt sèmpiri prus fissientis e s’abilesa de biri in su benidori est sèmpiri prus pitica. Is pianus sighint a serbiri po ghia a su fai, ma in tempus de trèulu mannu serbint a pagu e nudda. In cussu tempus is impresas podint cunfiai pruschetotu asuba de is personis chi tenint, de sa fortza de su naturali e de is cumpetèntzias insoru. A sa matessi manera de is studiantis cosa mia.

Artìculu a tres lìnguas (*)

(*) In the link below you can find the Sardinian text compared with the English and Italian ones