In su costumu sardu cincu festas tenint nòmini de “pasca”. Funt nòminis chi ndi benint de s’antigòriu, ca ddus agataus puru in su cap. 125 de sa Carta de Logu.
Pasca manna (o Pasca de resurretzioni) est sa prus festa importanti de sa religioni cristiana, ca arremonat sa morti e resurretzioni de Gesugristu.
Pasca de s’Ascensioni afestat s’ampuada a celu de Gesugristu, chi nd’at a torrai a s’acabbada de su tempus.
Pasca de is Froris (o Pasca de su Spìridu Santu o Pasca Antecosta) est sa dii chi su Spìridu Santu ndi fiat calau apitzus de Nostra Sennora e de is apòstolus, assortaus impari in su Cenadroxu.
A su 25 de mesi de idas ddi nant Paschixedda: in su èsperu su costumu sardu est de s’atobiai cun totu sa famìllia, e mancai cun calincunu amigu puru po no ddu lassai a solu, po passai impari sa Noti de cena, abetendi po andai, a mesunotis, a sa Missa de puddus.
Sighit, su ses de gennàrgiu, sa Pasca de is Tres Gurreis (o Pasca de Nùntziu) po amentai s’abisita chi dd’iant fatu a su Pipiu in Betlemi. Is pipius abetant sa Befana:
– Mamai e ita m’at a portai sa Befana?
-Fillu miu… cun cussa non fait a fai afidamentu, cussa fait totu de conca sua, e dipendit fintzas de cali parti de sa bidda cumentzat a donai is arregallus. Chi cumentzat de domu nosta, de seguru po s’alligerai su sacu, t’at a lassai cosa meda, ma nc’est de nai puru ca issa càstiat chi as fatu a bonixeddu, e tui ses una mesu tentatzioni, e duncas chi non fais a bonu, issa ti castigat e su de donai a tui ddu donat a is àturus. (1)
(1) Pigau de: Rafieli Lussu, Sa festa de is Tre Urreis, Sa Befana mia de su 1947, Festas religiosas de Sìnnia, Progetu camineras, Universidadi de sa tertza edadi de Sìnnia, 2014
www.utesinnai.it/progetti/festas_religiosas_de_sinnia.pdf
àteras mitzas
https://www.arborense.it/cultura/998-natale-i-nomi-sardi-delle-feste.html
chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.sinnaionline.it/
pages/paschixedda.pdf
chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://
Màgini de crobeca: Sandro Botticelli, Nascimentu mìsticu, 1501, National Gallery, Londra, from Wikipedia
