de Efisio Cuccu
Su de tres de cuàturu artìculus – innoi fait a ligi: 1 Morixeddu, 2 Sciampànnia!, 4 Tziu Gustinu
Filòsofu
No acumprendu [1] poita …
Si sciessi assumancu de chini siat sa nexi … de sa sorti, de sa natura, de Deus? Comenti est pòtziu sutzedi chi a sa primu gruxi de bias de sa vida mia nci sia arrumbulau a sa parti de is molentis … dd’ia a ai minèsciu forsis?! Ahi, a nc’essi infertu a sa parti de is òminis impasa de calincun’atru! Po cantu molentis in cussa genia m’est acuntèssiu de atobiai, unu de mancu no dd’iat a ai fatu dannu e cuss’unu de prus a custa parti iat a ai agatau luegus bàtili e tiraculu a mesura!
No podeis sciri sa pena chi mi costat de no podi chistionai, batallai, abetiai cun tzertus òminis (e fèminas puru) … infinis, su cherpu de bivi dònnia santa dii in su cumbincimentu chi molentis meda no fatzant parti de sa genia nosta ma de cudd’atra. Ma si una dii agatessi sa trassa, ia a fai nòminis e sangunaus puru … e no ia a tenni mancu s’abisòngiu de mi stesiai meda-meda de domu …
Apu circau in milli modus de mi fai acumprendi ma a parti sa meri e, forsis, su merixeddu (su fillu majori de is meris), si puru siat acoitu po nd’essi segurus, no ddui at modu de mi fai intendi. E, mudendi arrexonamentu, m’iat a praxi meda de ndi-ddu pesai [2] comenti si spetat custu piciocheddu, ca mi parit chi ddui siat su tanti … e no ia a essi mancu su primu molenti chi s’iat a incurai de cresci unu cristianu! Chironi bastit po esempru … bah, custu Chironi nachi fessit unu centàuru … po mei fut unu molenti che a deu etotu! Spricai-mì comenti unu podit nasci centàuru! … forsis ca a cudd’ingruxeri no nc’est arrumbulau ni a parti, ni a atra?! … no fait a nasci mesu òmini e mesu molenti … o ses òmini o ses molenti … si puru … ma lasseus a perdi!
Est a crei ca, no tenendi su donu de su fueddu, is ainas in poderi de unu burricu po s’arrelatai cun sa genti no funt medas: is ogus, is murrus, is origas, sa coa, is cambas, is peis. Po sa conca ant imbentau murrali e facili, po sa coa tiraculu, po cambas e peis trobea: narai-mì bosatrus comenti unu molenti podit spricai su chi portat in coru e ddi passat in conca! Bonasorti ca m’est abarrau ìndidu [3] su pertusu de su culu … duus fueddus crarus assumancu de ingunis no si-ddus mandu a narri a chini sciu deu!
Cun su piciocheddu, po mi fai acumprendi, apu impreau is origas (una spètzia de abicì a sinnus) e impari a calincun’arresurtu nci seus infertus. A origa arreta at acumprèndiu ca dd’ascurtu: chi istit a s’avèrtida cun is fueddus, ca sinuncas, si po sorti ddu portu a s’incòscia aprusparis [4], no mi costat nudda a ddi fai su friga-friga in cresuras de arruu o de prunixedd’aresti. A origa a furriadroxa si-dda maginat ca ddui at pirìgulu a is bistas e ca a duus podeus nosi difendi mellus: s’agiudu de s’unu cun s’atru no est sceti cosa agradèssia ma obrigada.
S’origa apenditzonada, a gruxi cun sa schina, dd’inditat ca seu stracu e ca, duncas, po su chi podit dipendit de issu, m’iat a fai che sa manu de Deus una scurtixedda de pausu, po esempru a ndi calai de gròpara … ndi-dd’apu giai ghetau duas, chi no tres bortas e speru chi siat intèndia! Is origas a gruxi, po sa crònaca, inditant puru cuddu stadu de deprimidura morali de candu, acorrau, intendu su fraghixeddu de burrica callenti e no nci potzu fai nudda … una mexina sola connòsciu: su currùxinu … cun totu is frestimus chi sighint candu capitat a de noti!
A pensamentus mannus currispondint origas apenditzonadas faci a is peis de ananti, fadei contu is sprighitus castiapalas de custus postalis nous chi ant bogau a pillu. Candu seu in cussu stadu chi nemus mi seghit is transilleris! [5] Custu mi capitat fatu-fatu a s’inghitzu de s’atòngiu, cun is primus friscuras, candu is amoris de s’istadi funt scarèscius: sa cuntinèntzia est un’agiudu mannu a su pensai! … a propòsitu: seu bessendi-mi-ndi macu in circa de fai acumprendi a su studianti miu ca su “spùliga-canna” [6] puru podit fai dannu a sa menti (ma ca cun is origas no est cosa discansosa de spricai, gei ddu podeis acumprendi) …
Est in d-unu de cussus momentus chi creu de m’essi imbàtiu in sa pitiola de su pensamentu miu. Capitau fut chi un’amigu de su meri essit nau: «Su tempus nd’est calau aici». Fut comenti de una fusilada! «Bolis biri – mi seu fatu – ca su tempus no passat, no benit e no andat, no currit de manu manca a manu dereta (o a s’imbressi), infinis no sighit sa lìnia de su fundali de celu, ma de celu ndi calat po lìnia dereta, de artu a bàsciu?!» Su Tempus (Kronos: su cumentzu de dònnia cosa), est su chi seus, ca, chi tempus no fèssimus, ita iaus a essi?!
Alloddu su poita de totu cuddus murus, po serrai terra! … po s’acaparrai prus tempus chi podint … e cuddus chi, po malasorti insoru, no tenint terra serrada?! A issus ddis est abarrau su tempus de is bias, su tempus de totus … ddis est abarrau no po su bonu coru de is atrus, ma poita ca no ndi podiant fai de mancu de is bias po lompi a is cungiaus insoru.
«Tristu e miserinu de s’arricu, ca su pòburu gei s’arràngiat», nant po ddus collionai … «Apitzus de is corrus cincu soddus puru», naru deu …
Ita molenti strambecu s’òmini!
P.S. : A custa amadassadura intra tempus e spàtziu nimancu sa bonànima de Ainst’àinu nci fut atafau!
- Acumprendi: tic literàriu de Morixeddu.
- Pesai: “allevare, crescere”.
- Ìndidu: “preservato, a disposizione”.
- Aprusparis: mescamenti, “soprattutto”.
- Transilleris: is cosas apenditzonadas (a sa sedda) …
- Spùliga-canna: si eis scarèsciu it’est, est s’arreproa ca su burricu tenit arrexoni!
Màginis de pixabay
Pubricau su 27 de donnia santu 2017
