Is Damas de Simieri
Is Damas funt fèminas arricas e bellas meda, aici delicadas ca, aìnturu de dii, si podiant fintzas segai cun d-una folla de làtia.
Is Damas funt fèminas arricas e bellas meda, aici delicadas ca, aìnturu de dii, si podiant fintzas segai cun d-una folla de làtia.
Apustis de sa cantada de Cebolla, sa mama de sa piciochedda iat tirau un’oghiada abàsciu e iat biu a cussu tzerpedderi de Francischinu, e a s’acabada, sigumenti no ddi fiat pràxia nimancu totu cussa cantada, si fiat afaciada cun d-una sìcia prena de àcua bruta de su strexu e nci-dd’iat scutulada apitzus de cuddus duus poburitus, tzerriendi: «Baxei-si-ndi! Chi filla mia no est cosa po bosàterus!»
Oi si contu de Francischinu Fortalesa chi una dii iat detzìdiu de si portai su babai avatu, po fai sa domanda a sa famìllia de sa picioca chi nci teniat in castiada [2] de unas cantu diis.
Amigo bellu tengu in Inglaterra
Aìnturu ‘e arretza sèmpri a murigai
Su coru tenit bècia in custa terra
Dònnia dii faina noa est a circai
Is pipius bessint de domu po garronai peri sa bidda, tochendi a dònnia genna po pediri donixeddus, “seus bènnius po is ànimas”. Is de domu donant castàngia, nuxi, figu sicara, drucixeddus po is ànimas de is mortus insoru e “a àterus annus”.