Duncas s’ùrtima borta eus nau ca tocat a ascurtai beni su primu mutetu de una gara.
Andeus ainnantis castiendi de acanta sa prus forma simpri de su cantu de sei, su mutetu curtzu o versu o ancora mutetu a duus peis.
A scerai sa sterrina de sa cubertantza
Ascurteus sa primu parti de custu mutetu (crutzu) de Benvenutu Demontis de Santu Giuanni, chi est fundendi sa versada de una cantada.
Po imoi lasseus a banda rima, tràgiu, figuras retòricas etc. e cuncentreus-sì in su sentidu e in sa mètrica
Ringràtziu sa genti de innoi
E ringràtziu s’intera dimora
Ringràtziu sa genti de innoi
Ita bolit nai? Chi su cantadori est arrengratziendi. Craru. A chini? A su pùbblicu. Craru aicetotu. Duncas s’argumentu de sa versada est su saludu? Sballiau!
Sigheus a ascurtai
Ringràtziu sa genti de innoi
Po scapai prima de s’ora
Calincunu est preghendi a proi
Casteddu, su Comunu po Sant’Efis 2023
Custus duus ùrtimus versus (chi ddus naraus peis) funt sa prus parti importanti de su mutetu, sa chi naraus cobertantza. Est custu su santu de su mutetu, sa parti aundi su cantadori depit ponni su chi est s’arrecadu cumpriu de custu interventu cosa sua àìnturu de sa gara.
Duncas s’argumentu est postu de su cantadori in forma de brulla. Parafrasendi: Calincunu (de is collegas cantadoris opuru de su pùbblicu) est preghendi a proi po si-ndi podi andai prima de s’ora (innantis de s’acabbu de sa cantada), ca est arroscendi-sì (su pùbblicu) opuru ca est arròsciu issu etotu o est timendi de figurai pagu (unu cantadori).
Est craru ca s’argumentu … no est craru! In dònnia argumentu nc’est sèmpiri una (candu andat beni) ambiguidadi. Is ascurtadoris depint interpretai, circai de cumprendi e mascamenti, in s’incasu is ascurtadoris siant is àterus cantadoris, depint arrespundi!
Ma apitzus de s’argumentu, o fini, nc’eus a torrai prus ainnantis.
Acabbeus de ascurtai su mutetu:
E ringràtziu s’intera dimora
Calincunu est preghendi a proi
Po scapai prima de s’ora
Custus funt craramenti una arrepitidura de is versus chi at giai cantau. Ita cosa?
Ca su mutetu funtzionat aici: a sa primu espositzioni sighint unas cantu torradas (una po su mutetu crutzu e seti po su mutetu longu). A ita serbint, giai chi no aciungint nudda? Serbint poita su mutetu no est una poesia scrita, chi unu podit torrai a ligi cantu bortas disìgiat. Est unu cantu, duncas totu su chi no as ascurtau dd’as pèrdiu. In àterus fueddus serbit una ridondàntzia, po fai de manera chi, si as pèrdiu unu pei o no dd’as cumprèndiu beni beni, opuru in cussu momentu est passada una motocicreta smarmitada, s’ascurtadori potzat comuncas tenni unu cuadru cumpriu de su mutetu.
Un’àtera arrexoni, prus pagu fundamentali, est a donai su tempus a is àterus cantadoris de manera de acudi a arrespundi cuncordendi su mutetu cosa insoru.
Imoi dd’acabbaus cun custu schema-arresumi de su mutetu crutzu: castiai-si-ddu in su mentris chi ascurtais su mutetu.
Schema de su mutetu a duus peis
Labai ca A e B funt is peis de sa sterrina, mentras A’ e B’ funt is peis de sa cubertantza.
A Ringràtziu sa genti de innoi B E ringràtziu s’intera dimora A Ringràtziu sa genti de innoi
A Ringràtziu sa genti de innoi B’ Po scapai prima de s’ora A’ Calincunu est preghendi a proi
B E ringràtziu s’intera dimora A’ Calincunu est preghendi a proi B’ Po scapai prima de s’ora
Podit parri trebeddau, ma bastat pagu pagu de pràtiga po chi custu mecanismu bengat automàticu. Eis a biri ascurtadoris spertus ciaciarrendi apari, chi totinduna smitint po ascurtai su cantadori: bolit nai ca est cantendi is peis de sa cubertantza.
Eus a biri ca in realtadi is cantadoris in sa menti insoru cuncordant prima sa cubertantza, e agoa sa sterrina.
(Sighit…)
PS Poita Demontis in sa sterrina est saludendi? Ca custa versada est s’ùrtima de custa gara. Normalmenti is cantadoris saludant in is sterrinas de su primu giru e in is sterrinas de s’ùrtimu giru (giru de sèlliu), siat in sa mutetada che in sa versada.
Màginis pigadas de “A Sa Moda Campidanesa ” https://www.facebook.com/photo/?fbid=517316467171071&set=a.517316457171072
