Màgini de Claudia, pigada de Pixabay
Tradusidura de unu contixeddu de H. P. Lovecraft: “The cats of Ulthar”.
Primu de tres partis – (innoi fait a ligi sa segundu)
Nant ca in sa bidda de Ulthar, chi est a s’àtera parti de s’ arriu Skai, no fait a bociri is gatus. E a custu deu nci creu diaderus, castiendi-ndi una sètzia surruschiendi ananti de su fogu. Ca sa gatu est crìptica e amiga de cosa strana chi is òminis no podint biri. Est s’ànima de s’Egitu Antigu, chi ndi portat contus de tzitadis scarèscias in Meroë e Ophir. Est parenti de is sennoris de sa giungla e eredera de is segretus de s’Àfrica bècia e misteriosa. Sa Sfingi dd’est sorresta e issa chistionat in sa pròpiu lìngua; ma issa est prus antiga de sa Sfingi e s’arregordat cosa chi cudd’ àtera si-nd’est scarèscïa.
In Ulthar, innantis chi is printzipalis iant proibiu de bociri is gatus, ddoi biviat unu massaju bèciu cun sa mulleri chi ddis praxiat a aciapai is gatus de is bixinus e a ddus bociri. Poita ddu faiant, deu no ddu sciu; bogau ca genti meda grisat is gatus chi scràmiant a su noti e no ddis praxit chi custus currant cua-cua peri pratzas e giardinus a arbescidòrgiu. Ma cali e chi fiat s’arraxoni, custu bèciu e sa mulleri si spreviànt cassendi e bocendi dònnia gatu chi s’acostàt a cussa barraca de domu chi teniant; e de unus cantu sonus chi s’intendiant apustis scurigau, biddajus meda si maginànt ca sa manera de bociri depiat essi particulari meda meda. Ma is biddajus no arraxonànt de custas cosas cun s’òmini bèciu e sa mulleri; siat po mori de sa bisura mala chi is duus teniant sèmpiri in is caras allacanadas, e siat ca sa domixedda insoru fiat pitichedda e cuada in s’umbra scuriosa chi faiant is chercus apalas de una pratza scabudada. Po nai sa beridadi, po cantu is meris de is gatus grisànt custa genti strana, ddus timiant de prus, e invecis de ddus abbucaciai che bocidoris arrorosus, castiànt chi bestiedda peruna o cassadori de topi stimau no si-nd’ andessit conca a sa barraca cuada asuta de is matas scuriosas. Candu, po farta malassortada, sparessiat una gatu e ndi-dd’intendiant is sonus apustis scurigau, su meri si chesciàt chena de podi fai nudda, o mancai si consolàt torrendi gràtzias a sa Sorti ca assumancu no fiat su fillu chi ndi-ddi fiat sparèssiu. Custu poita ca sa genti de sa bidda de Ulthar fiat fata a sa bona e no sciiat de aundi ndi fiant bènnius is gatus in s’ antigòriu.
Una dii, una carovana de bagamundus strambecus chi beniant de su sud fiat imbucada in is arrughixeddas strintas de imperdau de Ulthar. Fiant bagamundus nieddutzus e diferentis de is àterus biaxadoris stràngius chi passànt in bidda duas bortas s’annu. In pratza de mercau, contànt sa bonasorti a sa genti po dinai de prata e comporànt prellas coloradas de is mercaderis. De aundi ndi beniant custus bagamundus no ddu sciiat nemus; ma ddus iant bius faendi pregadorias stranas e iant biu ca iant pintau in sa costana de is carrus unas cantu figuras a corpus de òmini e conca de gatu, stori, mascu e lioni. E su cabu de sa carovana portàt unu capeddu cun duus corrus e unu discu stravanau in mesu a is corrus.
Su primu de tres artìculus: sighit
Arguai a chini tocat Is gatus! Chi boleis scriri ita sutzedit a Is chi s’acunotat a ddus bociri, ligei-sì su contu😀