de Carlo Di Bella
S’ùrtimu de cincu artìculus – innoi fait a ligi Is vàndalus, Is bizantinus e is morus, Is giudicaus: Is originis, Is giudicaus: su guvernu e sa sociedadi.
Sa Sardìnnia, in custu tempus, teniat un’economia agropastorali: arrica meda de messarìtzia de loris de messadura, produsiat fintzas binu e nci fiant ortus chi portànt matas de olia, figuera, mela etc. S’allevamentu fiat de bacas, porcus e brebeis lassaus lìberus in su sartu de is biddas, chi no fiat arricu meda de cussòrgias po is brebeis comenti a oi, ma arricu de padentis mannus, chi portànt matas mannas de ìlixi, de suèrgiu, de arroli. Po amellorai sa messarìtzia e colonizai is terras bagantinas, is giugis ant donau, de su de XI sèculus, terrenus a paras camaldolesus, vallombrosanus, cistercensis, benedetinus. Atras atividadis econòmicas de importu fiant is mineras de su Surcis, e su comèrciu, crèsciu meda cun s’arribada de is repùblicas marineras. Custus fatoris econòmicus, aunius a sa positzioni stratègica in su Mediterràneu e a sa libertadi de s’ìsula de poderius feudalis fortis, ant portau is famìllias prus de importu de Pisa e Gènova e is urreis cadalanus a s’aparentai cun is eredeus giudicalis.
Pisa e Genova ant otentu de is giugis deretus po mèdiu de istitutus religiosus: sa catedrali de Santa Maria de Pisa e sa Crèsia de Santu Larentu de Gènova ant arriciu terras (donnicalias), crèsias, esentzionis datziàrias e ant diaici afortiau sa presèntzia insoru, alliendisì cun is giugis e cojendisì impari a is famìllias de cussus po fai acàpius matrimonialis. De custa manera is pisanus e is genovesus ant incomentzau a si gherrai po cuntrollai sa Sardìnnia e a pigai parti a is gherras de is giugis intra de issus, candu circànt de amanniai is rennus insoru apoderendi su territòriu de is atrus o de is donnicàlias de is repùblicas marineras. In su de XIII sèculus fiat craru ca Pisa cuntrollessit su giudicau de Casteddu e su giudicau de Gaddura, Gènova su giudicau de Torres, ca ddus iant pratzius o poita ddus guvernànt, a sa manera feudali, sennoris de is famìllias de prus importu in is citadis insoru. Po custa simada, no fait bellecasi a chistionai de domìniu totali de Pisa e Genova impitzu a sa Sardìnnia, po duas arrexonis principalis: su giudicau de Arbarei sighiat sendi lìberu e soberanu e is logus cuntrollaus de is famìllias pisanas e genovesas fiant comuncas in parti bona autònomus de su chi capitàt in is citadis insoru, mancai chi depiant donai contu e fiant influentzaus de is gherras de is partidus de Pisa e Gènova.
Publicau su 22 mesi de ladàmini 2017
