
Su tzilleri de sorres Farinas
Duas lampadinas rùjas, incheladas de piùere e pienas de doloranis nieddos chi a s’aberta de sa gianna ballaiant pintende upas istròlicas in sos muros, pendiant dae sa bòvida.
Duas lampadinas rùjas, incheladas de piùere e pienas de doloranis nieddos chi a s’aberta de sa gianna ballaiant pintende upas istròlicas in sos muros, pendiant dae sa bòvida.
Custus fiant un’urrei e un’arreina chi biviant in d-una citadi. Issus teniant tres fillas bellas meda, ma is mannas, mancai galanas diaderus, faiat a ddas bantai a alabantza de òmini, mentras sa bellesa de sa pitica fiat aici manna, aici primorosa, ca sa mindighèntzia de su fueddai de òmini no dda podiat ni espressai, ni bantai comenti meresciat.
e didas e àteras fèminas in fainas; e cussu chi prus de totu atiràt e ndi pigàt s’ogu, crabas amesturadas cun cussas e fatas agiudandis insoru
Cumprida chin totu, abituada a dare a manu prena, in domo fit sèmpere un’andetorra de zente e neunu che deviat essire chena nudda: “E it’est malàidu chi li pregontas si nde cheret? Porri-bi-la sa cosa chena pregontare e insisti si narat chi nono, ca mancari est birgonzosu”.
Unu tzèrriu de grisu, de timoria, si-ndi pesàt in dònnia logu aundi su carru passàt; unu murrùngiu longu sighiat aundi fiat passau; un’àteru murrùngiu ddi curriat innantis. Sa pesta dd’iant crètia de prus: ma de su restu fiat pighendi fidi de sei etotu, prus e prus dònnia dii
Sa mama, donau a custa unu bàsidu in fronti, dd’iat arrimada inguni comenti in d-unu letu, dd’iat aderetzada, dd’iat stèrria asuba de unu pannu biancu, e dd’iat nau is ùrtimus fueddus: “adiosu Cecìlia! arreposa in paxi!
comenti e chi duus predis fiant andendi cun sa gruxi po unu mortu, ddis andànt avatu tres o cuàturu baullus portaus a coddu de is portamortus; diaici is predis creiant de depi interrai unu mortu sceti e si-nd’agatànt invècias ses o otu e mancai calincunu in prus.
Spider-man fut disisperau, de candu iat scìpiu ca dd’iant arrefudau sa pensioni no sciiat ita manu si donai. Dinai allogau no ndi teniat ca candu fut giòvanu fut sèmpiri cun sa conca bola bola pensendi a fai su super eroi, a si spallerai cun is piciocas faendi-sì fotografai sarvendi su mundu!
Pàulu Diàconu,
no nci fiat bèrchidu in su sartu, sùrbiu de pastori, aciocu de bestia feroci a su tallu, fura in su puddàrgiu. Puru chi su tempus de messai fiat spaciau, su trigu fiat abetendi ìnnidu su messadori. Cun su ierru arribendi, is bìngias teniant is gurdonis luxentis apitzus de is pèrtias sena de folla.
Ma totus fiant deacòrdiu de una cosa: ca su fatu ca is gatus no boliant ni papai sa petza chi ddis donànt ni bufai lati de su pratìlliu fiat cosa tropu crosidadosa. E po duas diis interas is gatus bellus e mandronis de sa bidda de Ulthar no iant tocau cosa de papai ma iant dormiu sceti o acanta de su fogu o in su soli.