Màgini de maxsanna pigada de Pixabay de Daniele Prasciolu su 8 mesi de argiolas 2020 Apu decìdiu de si tradusi unu artìculu de Raimondo Carta Raspi, grandu studiosu e amantiosu de sa stòria de Sardìnnia. Su scritu, Meridionalismu de su 1947, tenit importu stòricu mannu po su chi cuntenit e po candu est stètiu scritu,…
(sighit de sa de tres partis) Comenti iant abertu s’enna, iant biu a su babai e sa mamai de sa picioca, prexaus che pascas, chi ddus fiant cumbidendi a intrai: «Benei, benei aìnturu, acumodai-sì!», iat nau sa mamai a is duus chi si fiant stentendi unu pagu a intrai. «Cun pirmissu!» iat arrespustu Francischinu abascendi…
(sighit de sa segundu parti) Apustis de cussu acontèssiu malu, Francischinu, biendi chi is propostas suas de amori no ddas iant pigadas in cunsideru, iat circau de abasciai is pretesas; Cebolla etotu, chi ddi fiat amigu deaderus, circhendi de ddu cunsolai, dd’iat nau: «Cussa picioca de Santa Luxia ita si creit de essi!? Est una conca maca…
(sighit de sa primu parti) Cicitu Muscau cumentzàt su contu cun sa genti sètzia ananti de issu, prus o mancu a ferru de cuaddu [1], podiant essi finsas prus de trinta a dd’ascurtai, e imoi dd’ascurtaus nosus puru. Oi si contu de Francischinu Fortalesa chi una dii iat detzìdiu de si portai su babai…
Funt medas is chistionis de is tempus antigus chi nisciunu at contau mai, e medas is logus chi nisciunu at fotografau mai. Custu est pòtziu sutzedi po su fatu chi a scriri e a fotografai fiant sèmpiri is prus arricus e is chi cumandànt, e duncas de is cosas de is poburitus, chi fiant sa…
Proèmiu Cust’opereddedda mia bolit essi spassiosa po atzitzai sa memòria de dònnia bravu pipiu e manna che i-su mari crosidadi potzat allui po chi ndi potzat disponni crescendi dii po dii Agiudamì tui o Cliu donosa a ponni impari stòria e fantasia – I – Custu fiat un’omineddu chi biviat aundi e’ sa pratza ‘e…
de Carlo Di Bella
Sa Sardìnnia, in custu tempus, teniat un’economia agropastorali: arrica meda de messarìtzia de loris de messadura, produsiat fintzas binu e nci fiant ortus chi portànt matas de olia, figuera, mela etc. S’allevamentu fiat de bacas, porcus e brebeis lassaus lìberus in su sartu de is biddas, chi no fiat arricu meda de cussòrgias po is brebeis comenti a oi, ma arricu de padentis mannus, chi portànt matas mannas de ìlixi, de suèrgiu, de arroli.
de Carlo Di Bella
Su guvernu de is giudicaus, a comenti a cussu de sa parti manna de s’Europa de su tempus, fiat unu guvernu sennorili: est a nai ca, in d-unu cuntestu de predomìniu aristocràticu sustantziali, nci fiat una classi de lìberus e una de serbidoris. A is prus personis de importu ddis narànt donnus, e parit giustu a pensai ca custus nòbilis fessint cussas famìlias chi si fiant fatas meris, po continuidadi o truncamentu, in su tempus de s’indipendèntzia pigada de Bisàntziu.
de Carlo Di Bella
Acabendi su poderi bizantinu in s’ìsula, po mori de sa cunchista araba de s’Àfrica de susu, sa Sardìnnia est abarrada isulada e megàt a fabricai, movendi de is maneras de guvernai bizantinas chi ddoi fiant innantis, formas originalis de istitutzionis polìticas indipendentis.
de Carlo Di Bella
In su 534 p. C., su rennu vàndalu s’est arrutu asuta de is corpus de sa potèntzia militari de Giustinianu, imperadori bizantinu chi boliat, movendi de orienti, costituiri torra s’Impèriu Romanu. In s’òbera de cunchista cosa sua, s’imperadori est arrennèsciu a assugetai totu s’Àfrica de susu, is ìsulas Balearis, sa Sardìnnia, sa Còssiga, sa Sicìlia e parti de su cabu de bàsciu de s’Itàlia.
