Su tzilleri de sorres Farinas
Duas lampadinas rùjas, incheladas de piùere e pienas de doloranis nieddos chi a s’aberta de sa gianna ballaiant pintende upas istròlicas in sos muros, pendiant dae sa bòvida.
Read More
Psichi, una picioca bella che Vèneri.
Custus fiant un’urrei e un’arreina chi biviant in d-una citadi. Issus teniant tres fillas bellas meda, ma is mannas, mancai galanas diaderus, faiat a ddas bantai a alabantza de òmini, mentras sa bellesa de sa pitica fiat aici manna, aici primorosa, ca sa mindighèntzia de su fueddai de òmini no dda podiat ni espressai, ni bantai comenti meresciat.
A sa presidenti de sa Regioni Sarda
Vossinnioria sa Presidenti stimada. Mi onorat meda su fatu chi apat scritu a mei ùmili diretori de giorronali.
Pipius, didas e crabas
e didas e àteras fèminas in fainas; e cussu chi prus de totu atiràt e ndi pigàt s’ogu, crabas amesturadas cun cussas e fatas agiudandis insoru
Una pupa de chera
Cumprida chin totu, abituada a dare a manu prena, in domo fit sèmpere un’andetorra de zente e neunu che deviat essire chena nudda: “E it’est malàidu chi li pregontas si nde cheret? Porri-bi-la sa cosa chena pregontare e insisti si narat chi nono, ca mancari est birgonzosu”.
Festa manna
Sa bella picioca a ogus totu sprixuriaus sighiat a contai a su giorronalista de ddus ai bius: una luxi alluinadora manna manna ddi fut aparèssia totu a una borta ananti de domu (…)
Labai ca est cosa de timi
Unu tzèrriu de grisu, de timoria, si-ndi pesàt in dònnia logu aundi su carru passàt; unu murrùngiu longu sighiat aundi fiat passau; un’àteru murrùngiu ddi curriat innantis. Sa pesta dd’iant crètia de prus: ma de su restu fiat pighendi fidi de sei etotu, prus e prus dònnia dii
Sa mama de Cecìlia
Sa mama, donau a custa unu bàsidu in fronti, dd’iat arrimada inguni comenti in d-unu letu, dd’iat aderetzada, dd’iat stèrria asuba de unu pannu biancu, e dd’iat nau is ùrtimus fueddus: “adiosu Cecìlia! arreposa in paxi!
Sa lìngua de Casteddu
Una pariga de mesis a oi est bessia, in sa versioni cumpria, “Sa Lìngua de Casteddu – chistionai e scriri”. Is autoris funt Fàbbiu Usala, Daniela Mereu e Pàulu Zedda, cun sa participatzioni ativa de Elio Turno Arthemallle.
Sa pesta de Fiorèntzia in su Decameroni
comenti e chi duus predis fiant andendi cun sa gruxi po unu mortu, ddis andànt avatu tres o cuàturu baullus portaus a coddu de is portamortus; diaici is predis creiant de depi interrai unu mortu sceti e si-nd’agatànt invècias ses o otu e mancai calincunu in prus.