Sa manera de bivi e is maladias cardiovascularis – Sa de duas partis

de Stevinik su 30 de maju 2017

Sa de duas partis

In custa segundu parti de s’artìculu chistionaus de s’importu de su nudriamentu [1] po su benistai de s’organismu e sa preventzioni de is maladias CV. Is sotziedadis scientìficas donant cun custa tenta is consillus afatantis.

Is àcidus grassus sàturus [2] (chi s’agatant in sa petza e is derivaus suus, in su lati, su butiru e su casu, in s’ollu de procu e in is ollus vegetalis de cocu, de prama e de pisu de prama) depint essi smenguaus a prus pagu de su 10% de s’intrada totali de energia, e depint essi arremprasaus de is àcidus grassus polinsàturus (chi funt is omega-6 vegetalis e is omega-3 de su pisci).

Is àcidus grassus trans-insàturus (chi nascint de protzessus industrialis e s’agatant in is margarinas) depint essi presentis in sa dieta su prus pagu chi fait, est a nai prus pagu de s’1% de s’intrada totali de energia; pruschetotu nudda iat a depi benni de mandiaris confetzionaus e iant a depi essi de orìgini naturali.

Si consillat de papai prus pagu de 5 g de sali a sa dii (s’ideali iat a essi 3 g, oindii in sa dieta nosta lompeus giai a 9-10 g): podeus nai ca smenguendi s’intrada de 1 g a sa dii fait a abasciai sa PAS (pressioni arteriosa sistòlica o màssima) de 3 mmHg.

Depint essi presentis in sa dieta 30–45 g de fibras a sa dii, pruschetotu de is loris de messadura integralis.

No depint amancai mai assumancu 200 g de fruta a sa dii (2–3 arressionis de 77 g) e assumancu 200 g de vegetalis a sa dii (2–3 arressionis de 80 g).

Tocat a papai pisci 1–2 bortas a sa cida, e assumancu una de pisci arricu de grassus omega-3 (pisci cavàllia o scurmu, pisci asulu).

Funt consillaus 30 g de fruta sicada chene sali (mèndula, nuxi, nuxedda, pistàciu) a sa dii.

Su consumu de bufòngius arculosus est fissau a no prus de 2 tassas a sa dii (20 g de àrculu chi currespundint a 200 ml de binu a 12.5°, o 500 ml de birra a 5°) po s’òmini e 1 tassa sceti a sa dii (10 g de àrculu) po sa fèmina. Si sconsillat tambeni su consumu de bufòngius tzucurosus: no prus de su 10% de s’intrada totali de energia depit benni de tzùcurus simpris e àrculu.

Totu custus consillus funt arresuminaus in custa figura (fata a incuru de s’ASL de Piacenza), chi arrapresentat sa piràmidi de sa dieta mesuderràina e chi nos’agiudat a partziri is alimentus in is mandiaris de dònnia dii e dònnia cida.

Is arresurtaus de sa dieta mesuderràina funt diaderus spantosus: unu stùdiu fatu in preventzioni segundària (est a nai in passientis chi iant tentu un’infartu de coru) at amostau ca a cunfrontu cun sa dieta ocidentali normali, francu totu is curas chi si donant in custu atopu de maladia, fait a smenguai prus o mancu de su 60% sa mortalla e s’arriscu de torrai a tenni s’infartu.

Un’aina simpri mancai grussera po averiguai sa bonesa de su nudriamentu est s’IMC (ìndixi de massa corpòrea, espressada in kg/mq) chi si carculat dividendi su pesu po su cuadrau de s’artària: is arrecumandìtzias funt chi is sugetus cun pesu ideali (IMC 20-25) fatzant de totu po apoderai custu pesu e chi is sugetus subrapesu (IMC 25-30) o obesus (IMC > 30) circhint de persighiri su pesu ideali (o si pighint assumancu su strobu po arrennesci a ddu smenguai) cun sa tenta de podi abasciai sa pressioni arteriosa, sa dislipidemia (is disturbus de is grassus de su sànguni) e s’arriscu de podi strobeddai in d-unu cras sa diabeta mellita de is mannus (o DM tipu 2), totus faidoris chi funt acapiaus meda a s’obesidadi, e amellorendi aici su perfilu globali de s’arriscu CV.

Àtera aina utilosa meda est sa mesura de sa circunferèntzia de sa brenti, chi stùdius medas ant amostau de essi acapiada a unu disturbu cumplessu de su metabolismu de is grassus e de su tzùcuru de su sànguni chi ddi nant sìndromi metabòlica; a fitianu portat a sa diabeta e a sa pressioni arta e, sendi chi su grassu de sa brenti punnat a produsi sustàntzias tòssicas po is artèrias, est acapiada a un’arriscu prus artu de sunfriri de eventus CV ateroscleròticus.

S’inditat chi sa circunferèntzia de 94 cm in s’òmini e de 80 cm in sa fèmina siat sa làcana de no propassai cun sa crèscida de su pesu, in s’interis chi sa circunferèntzia de 102 cm in s’òmini e de 88 cm in sa fèmina siat sa làcana chi iat a depi consillai su smenguamentu de su pesu.

Po acabai totu su discursu e po sutaliniai s’importu chi eus circau de fai cumprendi de comenti is maneras de bivi potzant impelli s’arriscu de is maladias CV, eus a nai ca ant fatu stimas de cantu custus elementus inditaus innoi potzant infruentzai sa longària de vida: arresurtat ca sa genètica e s’ambienti impellint a cadaunu su 20%, e at a podi spantai ca, in s’interis chi is curas sanidàrias no impellint prus de su 10%, sa manera de bivi ddu fait po su 50%.

Podeus a s’acabu cungrui ca is terapias (mexinas e àterus interbentus) no faint àteru che provai a ponni acòncius a scòncius chi funt nàscius. Is avesus bonus de bivi funt intamis un’investimentu fitianu chi donat una seguresa bastanti manna chi medas scòncius de depi torrai a aconciai mancu potzant nasci.

Su stili de vida est duncas meda ma meda prus poderosu de is terapias po smenguai s’incidèntzia e is arresurtaus de acabu de totu is maladias crònicu-degenerativas (e no sceti cussas CV ma finsas su càntziru).

 

[1] In custa segundu parti puru totu is datus e consillus inditaus funt pigaus de is 2016 European Guidelines on cardiovascular disease prevention in clinical practice – The Sixth Joint Task Force of the European Society of Cardiology and Other Societies on Cardiovascular Disease Prevention in Clinical Practice.

[2] Po cumprendi mellus ita funt is àcidus grassus, càstia s’artìculu de Riccardo Serreli  in custu blog etotu.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.