de Riccardo Serreli
Is consillus, chi nci funt aintru de is bòtulus de mexinas, faint sciri calincuna cosa a pitzu de sa mexina: a ita serbit, comenti si depit pigai, candu invècias fait mali e aici nendi, fintzas a is consillus po is fèminas prìngias; ma no funt cumprius e po su dotori puru est traballosu a scerai sa cura ca s’arriscu de is mexinas in s’impringiau ddu connosceus po is stùdius in imbirdi (in vitro) e in is animalis, ma pagu in is òminis.
S’abisòngiu de ndi sciri de prus dd’ant cumprèndiu in is annus sessanta candu sa talidomide (mexina po sa gana mala) at fatu nasci pipius malàdius chi medas fiant chene cambas e bratzus. Difatis a primu pensànt ca sa secundina fiat un’arrocu chi calincuna mexina sceti podiat barigai, e invècias oindii scieus ca unu muntoni de mexinas in maneras diferentis arribant a su pipiu chi depit nasci, e su perìgulu est meda de prus po i-custu chi po sa mama: difatis su metabolismu suu no s’est adelantau beni ancoras, sa làcana èmato-encefàlica (intre su sànguni e su ciorbeddu) no est cumpria e su liòngiu de sa mexina a is proteinas de su sànguni (p. plasmàticas) est prus dèbili e dda lassat prus lìbera de fai dannu a is òrganus. Su tempus intre sa de 16 a sa de 60 diis (tempus de organogènesi) est su prus perigulosu a umperai mexinas ca ndi podint nasci pipius strupiaus (maliformaus); de sa de 61 a sa de 280 diis (tempus fetali) su pipiu e is òrganus (partis) suus depint cresci e innoi puru tocat a tenni còidu po no fai dannu.
Sa FDA (Food and Drug Administration) at spratziu is mexinas in cincu genias de siguresa: in sa genia A nci funt is chi ant studiau mellus e chi no funt perigulosus (su 1% de totus), in sa genia B nci funt is chi no amostant arriscus in is animalis ma no ddu scieus po is òminis, in sa genia C is chi faint calincunu dannu in is animalis e pagu scieus in is òminis (unus 65% de totus), sa genia D is chi funt perigulosus ma a bortas tocat a ddas umperai po sarbai sa vida de sa mama etotu e sa genia X is chi no si depint pigai mai.
Duncas medas mexinas de bangu puru (O.T.C. over the counter), chi no bolint arritzeta, podint fai mali a su pipiu, po nai: su destrometorfano, chi umperaus po su tussi, ddu podit fai allupai; is FANS (crassi de mexinas po is doloris) podint stringi su cundutu arteriosu chi, postu intre is artèrias mannas chi ndi bessint de su coru, s’aorta e s’artèria prumonali, permitit a su sànguni de sartai su prumoni chi no funtzionat in su fedu; su paracetamolo umperau po sa callentura e po is doloris podit fai dannu a is arrigus; is imidazolìnicus umperaus po s’arresfriori funt perigulosus ca stringint is artèrias. In s’antigòriu ddui fiant fèminas chi si strumànt cun su perdusèmini, e oi s’amonestu balit puru po is matas de mexina chi comporaus in potecaria o in erboristeria: po nexi de unas cantu podeus tenni carrisegada de s’ùteru comenti su cardu tingiosu Arctium lappa e s’erba de piricocu Hypericum perforatum; o, a s’imbressi, po nai, sa Centella asiatica podit stendiai sa musculadura de s’ùteru; su Panax ginseng invècias fait mali a s’ipotàlamu e a s’ipòfisi (òrganus de su ciorbeddu), su Tanacetum parthenium podit stendiai is benas de s’ùteru, e po medas matas no ndi scieus de prus.
A s’acabu is vìtzius che su fumu e su bufai spìritu (binu, licori etc..) tocat a s’arregordai ca acrescint s’arriscu de morri su pipiu e in prus su spìritu podit fai nasci pipius a conca pitica (microcefalia) o amachiaus, su fumu fait nasci pipius de pesu bàsciu e meda bortas malàdius.
Publicau su 28 de abrili 2017
