su 12 mesi de argiolas 2017
In su mesi de Ladàmini de su 1408 s’urrei de Sitzìlia, fillu e eredeu de s’urrei aragonesu Martinu su bèciu apròbiat cun 150 navis a su portu de “Casteddu-Càlari” cun d-una armada: 3.000 cuadderis e 8.000 fantis! Issu est prontu a marciai conca a Seddori. Est inguni chi est s’urrei de s’esèrcitu nemigu! Est innii su niu de espis chi depit sperdi! Comenti si permitint custus sardus, a si ponni contras a s’autoridadi insoru? Unu de is prus rennus mannus e poderosus de su tempus! Ma it’iant a bolli fai is meris in domu insoru?… Arratza de idea! S’esèrcitu est forti, beni armau e cumandau. Pedru Torrelles ddu cumandat! Innantis de movi conca a Seddori cunchistant su casteddu de Igrèsias e passant in Ollastra, tanti po s’assegurai chi issus no s’acunortint a curri a agiudai is fradis de Arbarei e agoa sighint èrridus faci a Seddori.
Marianu IV est mortu, sa filla Lionora de Arbarei e su pobiddu Brancaleone Dòria puru! Imoi s’urrei de Arbarei est Illemu III su fradili de Marianu, visconti de Narbona, incoronau de pagu, Issu benit de sa Frantza. In Seddori cumandat un’esèrcitu prus mannu meda de su de su nemigu tirriau: funt 20.000 e tenint is balestreris genovesus connotus po no sballiai unu tiru! Funt abetendi su nemigu! Illemu cussa batalla no dd’iat a bolli, giai tropu funt is mortus in totu cussus annus de gherra e pestilèntzias, sa genti, su pòpulu suu, is òminis funt arròscius, bolint abarrai cun sa famìllia, cun fillus e pobiddas, traballai e bivi in paxi e si gosai sa vida e sa terra insoru.
29 de làmpadas. Basca! Sa diplomatzia at faddiu! Martinu, s’urrei de Sitzìlia, e eredeu a sa trona de sa corona de Aragona est arribau. Est passau frùmini frùmini ca ddis serbit s’àcua po òminis e bèstias e imoi est acampau acanta de su stani mannu a pagu tretu de Seddori; spitzulaus de sìntzula no sciint de su perìgulu! Gei si-nd’ant a acatai! Àtera dii a mangianu at a truncai s’abètia de is sardus! Is cumandus de su babbu, s’urrei de Aragona, funt crarus! Tocat a fai passai una borta po sèmpiri sa barra, s’atza e s’agudìtzia de is sardus, chi si scìpiat chini est su meri! Po chi s’arregordint de sa malacabada chi faint is chi ndi pesant sa conca! Chi siat a scramentu po issus, is fillus e is fillus de is fillus insoru! Est cun cuss’idea chi intzullant s’esèrcitu insoru contras a is sardus. Sa batalla est in s’àiri. Axiu! Mancai basca, strioris de frius atzutzuddant su pilu!
Sa noti is alas de sa stria funt passadas friga-friga a sa fentana de s’urrei sardu. Is schìlius ndi-dd’ant scidau, sciustu cola cola de sudori fridu…
«Miserina de nosu! Un’àtera batalla, ojamomia it’arrori! Ita nd’at a essi de nosu! Pobiddu miu at a torrai? Sa terra, chini dd’at a traballai? Chini at a seminai, su trigu? Chini dd’at a limpiai? E chini at a messai? E fillus nostus, chini nci at a pensai? Deus si-ndi campit! Nostra Sennora mia, fai chi is òminis nostus ndi torrint e ddus torreus a imprassai!»
30 de làmpadas! Domìnigu. Sèmpiri basca! Su tempus est suspèndiu de s’abetòngiu irreali chi imbòddiat che stupa dònnia cosa: axiu po su chi depit sutzedi! Is esèrcitus funt arringheraus e prontus, sceti s’acòrdiu de s’ùrtim’ora de is duus urreis ndi-ddus podit campai de sa batalla!
Nudda! Est GHERRA!
(sighit in sa de duas partis)
