de Efisio Cuccu
S’ùrtimu de cuàturu artìculus; innoi fait a ligi:1 Morixeddu, 2 Sciampànnia!, 3 Filòsofu
Tziu Gustinu
Po lompi a su bixinau cosa nosta fiaus obrigaus a passai in d-unu guturinu chi nimancu is Termòpilis! A manu manca de custu strintu ddui fiat su portali de tziu Gustinu; apu nau portali ma mellus ia a ai fatu a narri su chi nd’abarràt: duas antas de pedra traballadas in grussu a scrafeddu ingurdu e cuàturu àstuas de linna pudriada, poderadas impari cun filu de ferru e acàpiu de ballas de foràgiu, chi abarrànt in pei po scomissa. A manu dereta ddui fiat sa pinna de s’acorratzu de tziu Micheli, unu de is duus butegheris de bidda. Aintru de custas duas cantonadas adìtziu ddui passàt unu carru de bois.
Sa domixedda de tziu Gustinu teniat sa malasorti d’essi in sa costera chi ndi calàt de su dossu de domu nosta chi, cun is murallas de sa pratza, dda intzurpàt cuendi-dda in totu a sa luxi de sa bessida de su soli. Po bintrai in sa domu, apustis de sa pratzixedda, si passàt in sa lolla, un’aposentu chi iat pèrdiu una de is cuàturu pinnas de muru ma mantènniu is fronestas me is atras tres, impari cun d-una gennixedda chi faiat de ingiassu a is aposentus de aintru. A nudda fiat serbiu su de nd’ai sciusciau cudda pinna ca sa lolla sighiat a essi tzurpa etotu. Totu su chi abarràt de sa domu pigàt luxi de una fentanedda de su solàriu, chi punnàt faci anca calàt su soli e de una gennixedda chi castiàt a tramuntana e chi bessiat a s’ortixeddu.
No ddui teniat sa currenti tziu Gustinu, ni forma peruna de cumodidadi … nimancu su letu, ca dromiat asuba de una stoja … fatzaus contu un’eremitanu aintru de bidda. Portàt sèmpiri bestimentas militaris, no po disìgiu o seberu ma po poberesa e amigàntzia: sa poberesa chi dd’iat lassau su babu e s’amigàntzia de genti (su imprus militaris de bidda e de foras) chi nd’apretziànt meda su naturali bonàciu e sa sperièntzia de “cranaxu” [1] de cassa manna.
Piciocheddu curiosu comenti fia, m’apostà a mangianeddu dònnia tanti, intra de sa mata de s’olia e sa de sa mèndula de s’ortu, po biri cun cali divisa ndi fessit bessiu: a diis fiat carabineri, a diis finantzeri, a diis fut de fanteria, a diis bersalleri (chentza de pinnas) … bistiu de marineri no dd’apu mai biu, no sciu si poita ca su biancu no dd’essit dèxiu a sa carrigioni o poita ca s’imbrutàt luegus …
Ma cali chi fessint sa divisa, is mostrinas e is gradus, sèmpiri tziu Gustinu fut : cordiali cun totus, strabaganti a parti de foras, filòsufu a parti de aintru … sèmpiri chi no fessit sartau a bìngia … Tziu Mratzellu (su babu), morendi, dd’iat lassau po eredidadi bonumori a bolontadi e is ogus po prangi.
De tziu Gustinu apu imparau prus cosas meda chi no de tanti professoris (o chi tali si creiant). Sa noti de “miss’e puddus” [2], no m’arregordu s’annu, tenia sì e no dex’annus, m’iat cumbidau a cenai. No m’arregordu nimancu chini totu fiaus, deu gei ddui fia, tziu Gustinu puru e Ninu … S’atòbiu fut a sa bessida de sa missa de mesunoti.
Po m’avesai a su scuriu mortu de cudda lolla, benendi comenti fiaus de sa luxi de crèsia e de is lampionis de is bias, mi-nci fut bòfiu tempus e in cussu pertantis ia apubau custa cosa niedda in su contras a luxi de su farri-farri. Po sa forma e su cantellu no podiat essi angioni, duncas depiat essi conillu … gei no fut po cosa chi ia abillau fintzas a cuss’ora, ca su conillu nimancu mi praxiat!
Candu totus fiaus lòmpius iaus cumentzau a cenai e cuddu conillu fut bellu meda! Insaras, cuntentu de ai intzertau sa pitàntzia, s’iat spricau comenti dd’iat preparada: cantu notis (apustis mortu) dd’iat lassau “a su serenu” po spurgai e comenti dd’iat cunfìgiu cun allu, perdusèmini e atras spètzias. Sceti a s’acabu de sa cena s’iat scoviau s’arcanu : fiat gatu! (su de tzia Pissenta …)
Totu sa bidda connosciat sa stòria de tziu Gustinu o, po mellus narri, is stòrias. Bonàciu gei fiat bonàciu, ma tontu, balla, ca nou! Chi sa pressoni [3] no ddi fiat in simpatia o no dd’essit spirau fidùcia o no fessit cassadori de mira bella, no ddi faiat scontu.
Una dii (si contàt) unu massaju fiat passau a bonu mangianu a domu sua, sa tròpara de is canis apalas de cuddu portali no ddu faiat intrai a pratza e duncas su pòburu, circhendi de tzerriai prus de is canis, dd’iat dimandau sa giorronada po dd’agiudai in bìngia. De aintru de cudda gruta de domu una boxi de oràculu dd’iat arrispostu: «No nci seu!» Su tziu, cumprèndia sa cosa, s’iat fatu unu fùrriu e fiat torrau apustis de una scurta. «O Gustinu, seu bessendi a cassa, no t’iat a sorbai …» No iat acutu mancu a finiri su fueddu! «Prontu!» e fut giai in s’eca.
Sa truma de is canis chi partziant sa vida cun issu fiant stesius a fundori [4]: no ndi teniat po issu maginai-si-dda po is canis! In diis de bentu ddus tzerriàt po ddis donai a papai … nci-ddis tiràt per àiri farrancadas de pòddini: «Tocai, papai!» ddis naràt … s’intendiant is scòchidus de is dentis fintzas de pratza nosta.
Sa noti de Paschixedda apustis cenau s’iat contau de candu fiat giovuneddu e unu merii de istadi, apustis torrau de incungiai palla, tziu Mratzellu istàt mali meda. Scallentamentu e prùini de palla ndi-dd’iant bogau a pillu is murenas e cudd’òmini fut arrimau asuba de una stoja in sa lolla a cul’assusu in circa de allebiai su dolori e dimandàt a Gustinu de ddi ungi sa parti cun ollu de seu. A cantu parit su piciocu stentàt linna-linnas e no intràt a latzu e tziu Mratzellu a tzèrrius: «A sa cora, Gustinu, t’apu nau a sa cora!!!»
- “Cranaxu”: canàrgiu a sa manera nosta
- “Missa de puddus”: sa missa de mesunoti de su èspuru de Paschixedda
- “Pressoni”: personi a sa manera nosta
- “Stesius a fundori”: làngius che corru!
Màginis de pixabay
Pubricau su 26 de gennàrgiu 2018
