De Diònisu a s’orfismu
Diònisu in sa teogonia òrfica fiat nàscïu de Zeus e apustis bociu, segau a arrogus e papau de is Titanus.
Diònisu in sa teogonia òrfica fiat nàscïu de Zeus e apustis bociu, segau a arrogus e papau de is Titanus.
A Cicitu su traballu de piscai no dd’andàt a gèniu meda e preferiat contai contus.
In su tempus finsas a s’acabada de is annus 50, candu ancoras no nci fiat sa televisioni, sa genti de “is bàscius” [2], in s’istadi longa de Casteddu, nci bessiat de is domus po si gosai su friscu de su maistraleddu chi si-ndi pesat apustis scurigau.
Su ledàmini de s’annu ddu càrriant asuba de su carru a bois cuncordau cun cerda de ladàmini, s’imbasta de fenu agiunta a su carru po ndi-dd’amanniai sa portada, e agoa du spartzinant in is campus de trigu e in is ortus.
Is facis prenas de arrori chi si biiant de atesu, mancai su fumu, dd’iant cumbinta ca depiat fai calincuna cosa, a prus che po issa, po is fillus: issa fut una mama atenta chi ddus boliat pesai comenti si spetat.
“Lastimai fillas lestras de sa terra mama de dònnia cosa, lastimai a sa bella picioca, mulleri de Amori, in perìgulu e currei allestru a dd’agiudai”.
Coment’est chi fiat cudda chistioni? Su tubu de scapamentu in domu nosta e sa màchina chi currit in àteru logu! Is nàdias callentadas a fogu!
In dònnia bìngia, is binnennadoris lassant scrichillonis po is pòberus chi andant a scrichillonai. Chi is meris funt stètius de bonu coru, is pòburus de sa comunidadi ant a tenni po su ierru una cubedda de binu bènniu de “sa binnenna de scrichilloni”.
Vèneri no arrenesci a agatai a Psichi chi si fiat cuada beni e decidit de pediri s’agiudu de su grandu Giovi. Po custu si-ndi pesat a celu, a sa manera sua.
Su chi deu ‘ollu proponni / est a ddu sighi’ a fueddai,
desinuncas, oramai, / dda perdeus custa sienda
chi po nosu est una prenda, / marcadora ‘e identidadi