De Diònisu a s’orfismu
Diònisu in sa teogonia òrfica fiat nàscïu de Zeus e apustis bociu, segau a arrogus e papau de is Titanus.
Diònisu in sa teogonia òrfica fiat nàscïu de Zeus e apustis bociu, segau a arrogus e papau de is Titanus.
Tucìdidi
Candu po sa timoria no boliant andai s’unu ande s’àteru si moriant abandonaus, e domus medas bessiant sena de genti ca no nci fiat nisciunu chi fessit bonu a ndi donai s’incuru chi ndi dexiat; candu a su contràriu s’acostànt a is personis, si moriant po mori de s’impestu e prus che totu is chi megànt de fai cun bonucoru.
de Lino Talloru su 5 de làmpadas 2017 Paulu Giuseppe Mura, Professori de Fìsica in s’Universidadi de Casteddu, at scritu custu libru in su 1995 e dd’at publicau in su 1996. Mura arraxonat de sa chistioni de s’energia in sa sociedadi in tempus de oi. Chistionat duncas de is problemas chi ddoi funt, tecnològicus, econòmicus, polìticus,…
Gennàrgiu 2021 Traballu de sa CONSULTA CULTURA E LÌNGUA SARDA DE SÀRDARA Su calendàriu, mancai sa premissa siat in italianu, est giai totu in sardu. Is òminis e fèminas arregordadas funt is chi, pruschetotu politigamenti, ant circau de fai su beni de is sardus, a bortas paghendi-ddu a su prètziu prus caru; unu prètziu pagau…
de Enrico Lobina
Una dii femu in Orthullé, po su campionau de sa murra, e nci fiant una pariga de beciteddus de sa Baddi d’Aosta chi fiant provendi a frigai is àterus giogadoris. Unu òmini at nau: “ah no, is sardus no ddus frigat diaici, unu chi benit de foras!”
de Brabudu su 15 de lampàdas 2017 (Selma Lagerlöf – Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige – 1906/7) Capìtulu I – Su piciocu – Su matzamurreddu Domìnigu, su 20 de martzu Custu fiat unu piciocu chi teniat prus o mancu catòdixi annus; bellixeddu gei fiat bellixeddu: giangalloneddu e a pilus brundus che trigu. Ma, addolumannu, fiat…
màgini pigada de pixabay de Daniele Prasciolu su 7 de martzu 2018 «Essiu nc’est Gennàrgiu, ni angioni ni niàrgiu Mancu unu sacajoni, ni niàrgiu ni angioni» Tandu Gennàrgiu chi iat fatu tempus bellu si-ndi fut arrìsiu chi no ndi-dd’iat mortu ni brebeis ni nudda e dd’iat nau a Friàrgiu: «Friàrgiu is caras-caras, presta-mi-ndi unu de…
de Andrea Maccis su 25 de abrili 2017 Custu artìculu bessit innoi e me in su blog sardunomics. Est tempus de inghitzai a circai de cumprendi chi custu mundu nou e abertu chi nd’eus strantaxau apat amelliorau o impeurau sa vida nosta e comenti apat fatu a ddu fai. Est po custu chi, unus cantu economistas,…
In artu a is curriròrius is gomais
bòganta conca, càstianta in su puntu
aundi anti mostrau atras gomais.
S’una a s’atra domàndanta preguntu.
De is portonis de is bàscius is pipius
ndi bèssinti currendi, a gurdonis,
de biri e sciri si mòstranta asurius;
si sparsìnanta in giru che butonis.
Su fueddu “ecuinòtziu” ndi benit de su latinu: “aequa nox”, ca sa noti est longa cantu sa dii. Duas bortas a s’annu sa dii durat giustu doxi oras in totu sa Terra, su soli allùmiat is duus emisfèrius a sa pròpiu manera, ma sa diretzioni de sa luxi est a s’imbressi. In s’ecuinòtziu de atòngiu,…