Austu Calendàriu 2021
Austu 2021 Traballu de sa CONSULTA CULTURA E LÌNGUA SARDA DE SÀRDARA
Read More
Balenteddu, su santu cojadori
Nanca una borta iat bistu pivellu e pivella chi fiant certendi, issu si fiat acostau e ddis iat donau un’arrosa. Pagu tempus apustis ddus iat cojaus.
Figumorisca apu papau
Fillu burdu, arregoltu a vida liada,
Scrutzu e scorriau, fiant tempus cosa ‘e timi,
in sa sfortuna custa m’est tocada
de m’arresci su carru pròpriu a mimi.
Eratòsteni: còmputu de sa circunferèntzia de sa terra
Màgini pigada de Wikipedia su 6 de austu 2017 Eratòsteni, un’aregu chi biviat in Egitu prus o mancu in su 200 a.C., est stètiu su primu studiosu a computai sa circunferèntzia de sa terra. Eratòsteni connosciat sa mesura de su tretu chi bandat de sa tzitadi de Sieni (imoi ddi nant Assuan) a sa tzitadi de…
Una letzioni chi no emu fatu mai
Domìnigu, su 22 de martzu 2020: cras torru a fai letzioni, ma de atesu a sa manera telemàtica. Funt duas cidas chi no atòbiu is studiantis, duas cidas chi parint longas che annus; su mundu est totu cambiau. Ita depu nai a is piciocus?
Canis gherradoris
A dolu mannu, Perdu Perra s’at lassau. Bideas dd’arremonat torrendi a pubricai custu artìculu apitzus de is canis sardus de Perdixeddu Stòria Sa Sardìnnia est una terra de mistèrius e de particularidadis, su fatu de essi un’ìsula at sèmpiri cunditzionau sa fàuna nosta, sa flora nosta, su pòpulu nostu e totu su bestiàmini chi in…
Una scova po Erricu
Fut una dii crara de bentixeddu lèbiu e s’erba si faiat a undas asuta de is peis insoru caminendi me is padrus in calada, finsas a candu fiant lòmpius a unu padru in su pranu chi fut a s’àtera parti de is campus acanta a su Padenti Proibiu, anca si bidiant de atesu is matas scurias santzinendi.
Atòbiu de is deus e spadàgiu
E luegus ddis iant parau unu grandu spadàgiu. Su maridu sderrinau in su prus triclìniu artu teniat in is bratzus a Psichi. Agoa nci fiat Giovi cun Giunoni cosa sua, sighiant totu is àterus deus assentaus po importàntzia.
Stòria de Sardìnnia – Pisa, Gènova, is giugis
de Carlo Di Bella
Sa Sardìnnia, in custu tempus, teniat un’economia agropastorali: arrica meda de messarìtzia de loris de messadura, produsiat fintzas binu e nci fiant ortus chi portànt matas de olia, figuera, mela etc. S’allevamentu fiat de bacas, porcus e brebeis lassaus lìberus in su sartu de is biddas, chi no fiat arricu meda de cussòrgias po is brebeis comenti a oi, ma arricu de padentis mannus, chi portànt matas mannas de ìlixi, de suèrgiu, de arroli.
Mesi de ladàmini
Su ledàmini de s’annu ddu càrriant asuba de su carru a bois cuncordau cun cerda de ladàmini, s’imbasta de fenu agiunta a su carru po ndi-dd’amanniai sa portada, e agoa du spartzinant in is campus de trigu e in is ortus.