de Carlo Di Bella
Primu de cincu artìculus – innoi fait a ligi Is bizantinus e is morus, Is giudicaus: Is orìginis, Is giudicaus: Su guvernu e sa sociedadi, Pisa, Gènova, is giugis.
Sa stòria de Sardìnnia chi sighit est una tenta de donai a maistus e amantiosus un’arresùmini generali de is prus fatus de importu chi ant pertocau sa stòria de s’ìsula nosta de su mediuevu a s’edadi cuntemporànea. Originariamenti scrita po unu cursu apariciau in su comunu de Carbònia in su 2015, si podit imprentai a che trastu didàticu fendi letzionis e po tenni un’arreferimentu generali scritu, ca no nci funt testus meda in sardu chi si potzant imperai in sa scola e, candu nci funt, bortas meda est difìcili a pregontai a is famìllias a spendi dinai in prus a su chi giai ddis costat sa scola. Custa est sa primu parti, nd’ant a sighiri atras finas a arribai a su Noixentus.
Introdutzioni e cuntestu stòricu
Su scioberu de incarrerai cust’arresùmini movendi de su mediuevu sardu si depit a sa finalidadi cosa sua: a donai una bisura generali de sa stòria de s’ìsula arribendi a cunsiderai s’edadi cuntemporànea, passendi de su momentu fondamentali de “Sarda Rivolutzioni” po cumprendi is gherras fatas de su pòpulu sardu circhendi s’autonomia culturali e polìtica de issu etotu cunfrontendi-dda a is dominadoris arribaus de su mari de su mediuevu finas a dii de oi.
Su caminu, po custu, at a cumentzai de sa nàscida de is primus entidadis stadalis in s’isula, acapiadas, a comenti in is atras regionis de s’Europa e de su mari Mediterràneu, a s’arruta de s’Impèriu Romanu.
Po cumprendi sa situatzioni de partèntzia ddi dexit a fai unu cuadru cronològicu arrexonau, sprichendi is particularidadis de is èpocas stòricas chi pertocànt sa Sardìnnia innantis de su perìodu stòricu analizau:
– 45000-6000 i. C.: de su paleolìticu inferiori (arremaduras de s’arriu Altana in Anglona) a su neolìticu antigu (su Carropu de Sirri, Carbònia). Is primus arrastus de òminis in Sardìnnia s’agatant in su paleolìticu inferiori, mancai no nci siant seguresas de sa manera de bivi e de sa firmesa de custus primus abitadoris. Unu discursu diferenti, tocat a fai po su neolìticu: ceràmicas, biddixeddas antigas, fogus, testìficant sa presèntzia fitiana de is primitivus in s’ìsula cosa nosta.
– 6000-1700 i. C.: perìodu prenuràgicu, de su Carropu de Sirri (Carbònia) a sa cultura de Bonnànnaru. Custu perìodu presentat unu tretu cronològicu mannu meda cun evolutzionis culturalis chi movint de is primus esèmpius de ceràmica cardiali (decorada cun su càrdium, una spècia de còciula) fintzas a is primus architeturas fatas cun coròngius mannus, chi anticipant is nuraxis.
– 1700-850 i. C.: perìodu nuràgicu. S’època de is nuraxis: prus o mancu setimilla (pighendi in cunsideru is prus stimas bàscias) architeturas megalìticas, chi is studiosus dd’ant donau funtzionis diferentis e chi ant fatu de sa Sardìnnia de cussus annus unu de is prus logus spantosus de sa preistòria de su Mediterràneu.
– sèc. IX – sèc. VI i. C.: perìodu de sa decadèssida de is nuraxis e de s’arribada de is fenìcius. In custu perìodu is sardus ant disamparau is architeturas megalìticas, mancai apant sighiu cun sa statuària (po esèmpiu is gigantis de Monti Prama) e funt arribaus is fenìcius chi, po su chi nant is ùrtimus stùdius, ant bìviu bortas medas in paxi impari a is nuràgicus e atras bortas ant fundau colònias noas.
– 510-238 i. C.: de s’arribada de is cartaginesus a s’inghitzu de sa dominatzioni romana. Is cartaginesus, arribaus in su 510, ant dèpidu gherrai meda po cunchistai sa Sardìnnia, scioberendi de esercitai unu cuntrollu deretu: ant guvernau is citadis a comenti fadiant in Cartàgini e totu, cun una magistratura màssima (is sufetus), un’assemblea populari e un’assemblea prus pitica (cunsillu de is antzianus).
– 238 i. C.-455 p. C.: sa dominatzioni romana. Is romanus funt arribaus in Sardìnnia in su 238, candu, acabada sa primu gherra pùnica (241), is sordaus mercenàrius de Cartàgini si funt furriaus. Sa cunchista de s’ìsula, chi fiat sa primu provìncia romana, est stètia trumentada meda: difatis is sardus-cartaginesus ant presìstiu fintzas a su 215 i. C., candu is nemigus ant bociu a Ampsìcora, s’eroi chi fiat circhendi de auniri su pòpulu contras a s’invasori. Su perìodu romanu est stètiu longu e arricu de novidadis (bonas e malas) po sa Sardìnnia. De totu su chi est capitau, est giustu a arremonai a su mancu duus aspetus de prus importu de is atrus: su fàbricu de bias (cuatru, po arribai a totu sa Sardìnnia movendi de Casteddu; sa prus manna percurriat s’ìsula de cabu de bàsciu fintzas a Turris Libisonis, sa Portu Torres de dii de oi) e sa lìngua latina (sa lìngua sarda est una lìngua romanza).
Is atrus momentus de importu de sa stòria sarda funt cussus chi tocat a chistionai in is letzionis benidoras. Ant a essi analisaus prus a innantis ma, po cumiai su cuadru, est giustu a ddus sinnialai totus:
– 455-534 p. C.: sa Sardìnnia vàndala
– 534-faci a sèc. VIII p. C.: sa Sardìnnia bizantina
– faci a sèc. VIII-1409 p. C.: sa Sardìnnia giudicali
– 1409-1720 p. C.: sa Sardìnnia in su rennu catalanu-aragonesu e spanniolu
– 1720-1861 p. C.: sa Sardìnnia piemontesa
– 1861-1948 p. C.: sa Sardìnnia in su Rennu de Itàlia
– 1948-2017 p. C.: sa Sardìnnia regioni autònoma in sa repùblica italiana
S’acabu de su domìniu romanu e is vàndalus
No est fàcili a cumprendi is fatus de sa stòria sarda de su sèculu V a su sèculu X, in s’artu mediuevu, candu is vàndalus e is bizantinus ant ocupau s’ìsula e is arabus, infinis, dd’ant carrabulliada. Su primu cunsideru de fai est ca sa periodizatzioni stòrica, a comenti in totu is cunventzionis scioberadas de is òminis, non balit a sa pròpiu manera po totu is logus: in Sardìnnia, s’Impèriu romanu s’est acabau in su 455 e no in su 476 cuncordau po sa stòria universali europea. In is annus chi seus nendi funt arribaus is vàndalus: is bàrbarus chi lompiant de s’orienti fiant travessendi s’Europa e iant giai incumentzau a costituiri entidadis polìticas noas chi iant a ai pigau su nòmini de “rennus romanus barbàricus”.
In su 455, a pustis chi aiant fatu bardana in Roma, is vàndalus funt arribaus in Sardìnnia. Custu pòpulu, in s’artu mediuevu, at creau unu rennu mannu chi incluiat s’Àfrica setentrionali e is prus ìsulas mannas de su Mediterràneu. Su rennu no fiat beni apariciau de su puntu de annotu aministrativu, difatis, po su pagu chi si scìpiat, sa punna de is Vàndalus fiat de guvernai po sfrutai economicamenti is logus cunchistaus e no de istituiri cunditzionis aministrativas noas, aunendi su deretu romanu a is connotus bàrbarus.
S’aministratzioni vàndala e s’organizatzioni sociali, po is arrexonis giai naradas, s’assimbillànt meda a cussas chi ddoi fiant in su perìodu romanu finas in sa terminologia de sa polìtica: su guvernadori de s’isula fiat arremonau praeses. Is guvernadoris nous ant lassaus in conditzionis bonas s’agricultura e s’allevamentu po sighiri a fai pagai is impostas a is trumas socialis prus artas chi fiant arricas de terrenus, is chi ddis nant possessores in latinu.
In custu tempus calincuna mudàntzia fait a dda imputai a su stadu de sa religioni: is urreis vàndalus fiant cristianus arianus (s’arianèsimu est una spècia de cristianèsimu cunsiderada erètica de sa Crèsia de Roma poita ca no amitit sa natura divina de Gesùs ma sa umana sceti), e intzandus ant imperau sa Sardìnnia po terra de esìliu po is obispus catòlicus chi biviant in Àfrica. Custa situatzioni at permìtiu a is sardus de ospitai intelletualis mannus de su catolicèsimu de s’epoca a comenti s’obispu de Raspe Fulgèntziu chi at fundau su monastèriu de Santu Sadurru in Casteddu.
Publicau su 3 de làmpadas 2017
