Màgini pigada de Wikipedia
su 6 de austu 2017
Eratòsteni, un’aregu chi biviat in Egitu prus o mancu in su 200 a.C., est stètiu su primu studiosu a computai sa circunferèntzia de sa terra.
Eratòsteni connosciat sa mesura de su tretu chi bandat de sa tzitadi de Sieni (imoi ddi nant Assuan) a sa tzitadi de Lisandra d’Egitu, paris a 5000 stàdius egitzianus, e iat postu chi:
1) sa terra est a forma de sfera pretzisa;
2) Sieni e Lisandra s’agatant ambeduas in su pròpiu meridianu;
3) is arrajus de su soli funt parallelus.
Eratòsteni sciiat chi a mesudii de su 21 de Làmpadas (solstìtziu de s’istadi) in Sieni su soli fait luxi a su fundu de is putzus, duncas est a prumu pretzisu, e no fait umbra in perunu logu.
Invecis in Lisandra, sa dii de su solstìtziu de s’istadi, is arrajus de su soli formant un’àngulu de 7,2° cun su niomoni, est a nai unu palu strantaxu perpendiculari a su pranu de sa terra.
Eratòsteni, chi fiat studiosu de astronomia e de matemàtica puru, sciiat chi is àngulus currespundidoris, formaus de una lìnia dereta chi intrasègat duas lìnias deretas parallelas, funt agualis.
Duncas, s’àngulu beta, chi est formau de is arrajus de su soli a mesudii de su 21 de Làmpadas in Lisandra cun su niomoni, est paris a s’àngulu alfa, chi est formau de is mesu-lìnias deretas de s’arcu aìnturu de Lisandra e Sieni.
Faendi sa proportzioni C : 360° = T : 7,2°, cun C = circunferèntzia de sa terra e T = su tretu aìnturu de Lisandra e Sieni, chi est de 5000 stàdius, su còmputu bessit fàtzili: C = 250.000 stàdius.
Sendi chi su stàdiu egitzianu est paris a 157,5 metrus, sa circunferèntzia computada de Eratòsteni est paris a 39.375.000 metrus, contras a sa mesura pretzisa, chi connosceus oi, chi est de 40.009.000 metrus, duncas sa faddina est de s’1,58%.
Custa faddina nd’est bessia prus che totu po su fatu chi Lisandra e Sieni no s’agatant in su pròpiu meridianu e chi Sieni no s’agatat pretzisa in su Tròpicu de su Càncuru.
Sa mesura de Eratòsteni abarrat comuncas una cosa stravanada ponendi in contu is ainas chi teniant in cuddus tempus po amesurai longàrias e àngulus.
