màgini pigada de pixabay
de Alessio Pani
su 21 de maju 2020
Nd’intendeus chistionai meda, fintzas in cuntestus innui no nc’intrat nudda, ma cantus sciint diaderus it’est?
Chistionaus de 5G, sa de cincu generatzionis de tecnologias po sa comunicatzioni mòbili. Cun cust’artìculu eus a biri unas cantu minudas tènnicas, lassendi is timorias po sa saludi pùblica a is spertus de custa matèria e lassendi a una parti dònnia parri in contu de s’utilidadi sua.
Cali est sa punna de su 5G?
Su documentu de s’ITU (International Telecommunication Union – Unioni internatzionali po is telecomunicatzionis) ITU-R M.2410-0 de su mesi de donniasantu 2017 presentat is piessìnnius de su 5G in curtzu. Is prus de importu funt:
- Connessionis prus lestras
Su valori mìnimu de lestresa de scarrigamentu po dònnia dispositivu depit essi de 100 Mbps cun d-unu màssimu teòricu de 20 Gbps, unu valori meda prus artu de su valori mèdiu segudau de su 4G italianu in su 2019, chi fiat de 25,7 Mbps cun d-unu màssimu teòricu de 150 Mbps. A su momentu, sa velocidadi màssima de s’arretza 5G TIM est de 2 Gbps, ma no scieus a cali valori arribit in realidadi. - Latèntzia prus bàscia
Sa làtentzia est su tempus chi colat de s’imbiu a s’arricidura de unu sinnali. Est unu valori de importu mannu, poita fait sa diferèntzia in cuntestus cumenti is tzerriadas àudiu-vìdeu, innui su stentu est sèmpiri infadosu, e fintzas su cumandu de dispositivus de atesu, innui s’abetaus un’arrespusta imediada. Po su 4G custu valori est de 20 ms (millisegundus) e po su 5G su màssimu no depit passai is 4 ms. - Atòliu prus mannu in s’impreu de su spetru eletromannièticu
S’atòliu (o eficèntzia) est sa percentuali de is bit imbiaus chi cuntenit is datus berus de s’impreadori (lassendi aforas de su contu is sinnalis de averìguu) e chi funt intregaus a s’arricidori. Atòliu prus mannu bolit nai prus pagu trasmissionis e prus pagu energia impreada.
E s’Internet de is cosas?
Oindii funt sèmpiri de prus is dispositivus acapiaus a Internet. Custus incluint telecàmeras de guàrdia, trastus mèdicus po sa tele-diànniosi e meda àtera cosa de utilidadi, ma unu bisu chi torrat fatu-fatu est su de tenni fintzas is eletrodomèsticus in arretza po ddus cumandai de atesu (domòtica), cumenti biemus giai me is pellìculas de is annus ’80. Candu ant definiu is piessìnnius de su 5G, ant pensau a scenàrius cun d-un’impreu sèmpiri prus massivu de is connessionis mòbilis, po fai a manera chi no s’intuscint.
Sceberus tecnològicus
Una tènnica posta in òpera po amanniai sa lestresa de is trasmissionis est s’impreu de duus o prus trasmitidoris e arricidoris chi scàmbiant datus in su pròpiu tempus. Est su MIMO (Multiple Input / Multiple Output – Intrada mùltipla / bessida mùltipla). Cun 5G custu cuncetu est aplicau cun d-un’impreu meda prus mannu de antennas, ma cun potèntzia prus bàscia. Est su MIMO massivu, chi est acostau de un’àtera tènnica, su beamforming (formatzioni de arrajus) chi permitit de cuncentrai su sinnali conca a is dispositivus collegaus, intamis de dd’imbiai in totu is diretzionis cun sa pròpiu potèntzia.
In su territòriu de su stadu italianu funt a disponimentu tres bandas de frecuèntzia po su 5G:
- 700 Mhz. Custa banda oi est impreada po sa televisioni e at a essi liberada cun sa colada de su standard DVB-T a su DVB-T2.
- 3,7 Ghz. Est in mesu a is duas bandas impreadas po su WiFi de domu e su WiFi in banda lada (2,5-2,6 Ghz e 5 Ghz). Est sa banda chi ant impreau in Itàlia po is installatzionis 5G de proa.
- 26 Ghz. Est sa banda chi permitit una velocidadi prus manna, ma abisòngiat de prus antenna po creai cellas prus piticas, poita ca a custas frecuèntzias is undas eletromannièticas passant prus pagu a traessu de sa matèria, amenguendi sa calidadi de su sinnali.
