Stòria
Cussa dii in Casteddu si fiant furriaus!
In su 1812 sa mindighèntzia fiat spartzinada apetotu, su pòpulu si fiat morendi de fàmini, mentras sa corti Savoja biviat in su lussu…
Piticu su fàmini in s’annu doxi!
Sa genti po papai andàt a su sartu po circai erba e Casteddu fiat prena de genti disisperada e famia chi, circhendi agiudu, fatuvatu si moriat in s’arruga.
Su 28 de abrili 1794: sa dii de s’aciapa
Totindunu su pòpulu si furriat: trumas pesant a Casteddu de susu, is campanas de is apendìtzius de Stampaxi, Lapola e Biddanoa arrepicant…
A merii, in su Museu de Casteddu
De Susu a su Casteddu seu pesau
in su museu acuntèssiu a cumpartziri,
de s’Ìsula sa stòria stravanada
in sa prus lìngua bella po ascurtai.
Sa pesta de Fiorèntzia in su Decameroni
comenti e chi duus predis fiant andendi cun sa gruxi po unu mortu, ddis andànt avatu tres o cuàturu baullus portaus a coddu de is portamortus; diaici is predis creiant de depi interrai unu mortu sceti e si-nd’agatànt invècias ses o otu e mancai calincunu in prus.
S’impestu in su sartu in s’antigòriu
Pàulu Diàconu,
no nci fiat bèrchidu in su sartu, sùrbiu de pastori, aciocu de bestia feroci a su tallu, fura in su puddàrgiu. Puru chi su tempus de messai fiat spaciau, su trigu fiat abetendi ìnnidu su messadori. Cun su ierru arribendi, is bìngias teniant is gurdonis luxentis apitzus de is pèrtias sena de folla.
Candu sa genti si moriat de pesta in s’arruga
Tucìdidi
Candu po sa timoria no boliant andai s’unu ande s’àteru si moriant abandonaus, e domus medas bessiant sena de genti ca no nci fiat nisciunu chi fessit bonu a ndi donai s’incuru chi ndi dexiat; candu a su contràriu s’acostànt a is personis, si moriant po mori de s’impestu e prus che totu is chi megànt de fai cun bonucoru.
Su PCI in Sardìnnia e su PCF in Còssiga
funt pagus, pagus diaderus, is lìbburus chi càstiant a sa Sardìnnia in s’interis chi càstiant a sa Còssiga, e a s’imbressi. Ita làstima: studiaus e connosceus s’Itàlia, e is regionis de Itàlia, e no scieus nudda, o casi, de unu logu chi est a 30 minudus de barchita de domu nosta.
Ierru est inghitzendi…Su solstìtziu.
Dumìnigu su 21 de mesi de idas est sa dii de su 2023 chi, in s’emisfèriu de setentrioni, tenit su prus nùmeru piticu de oras de luxi e sa prus noti longa…
S’ecuinòtziu de atòngiu 2023
In Santa Cristina de Paulle
Su fueddu “ecuinòtziu” ndi benit de su latinu: “aequa nox”, ca sa noti est longa cantu sa dii. Duas bortas a s’annu sa dii durat giustu doxi oras in totu sa Terra, su soli allùmiat is duus emisfèrius a sa pròpiu manera, ma sa diretzioni de sa luxi est a s’imbressi. In s’ecuinòtziu de atòngiu,…