Sa furriada de Palabanda

In su 1812, po mori de sa carestia, sa mindighèntzia fiat spartzinada apetotu, su pòpulu si fiat morendi de fàmini, mentras sa corti Savoja biviat in su lussu e is meris mannus amanniànt is siendas insoru comporendi po nudda sa terra de is messajus famius. Sa burghesia pitica puru fiat sunfrendi: impreaus, sordaus, butegheris, e aici sighendi. E duncas fiant in medas a stai mali, genti studiada puru, intelletualis chi cumpartziant is bideas liberalis de Giuanni Maria Angioy.

Read More

Candu sa genti si moriat de pesta in s’arruga

Tucìdidi
Candu po sa timoria no boliant andai s’unu ande s’àteru si moriant abandonaus, e domus medas bessiant sena de genti ca no nci fiat nisciunu chi fessit bonu a ndi donai s’incuru chi ndi dexiat; candu a su contràriu s’acostànt a is personis, si moriant po mori de s’impestu e prus che totu is chi megànt de fai cun bonucoru.

Read More

Su solstìtziu de ierru

A is solstìtzius is aregus ddis narànt Gennas, de “is deus” sa de ierru e de “is òminis” sa de istadi; sa primu càstiat conca a setentrioni e sa segundu conca e meridioni. In Arroma is “Gennas solstitzialis” ddas custodiàt Gianu Bifrontis; candu tzelebrànt is solstìtzius ddu pintànt a duas facis, una a braba de bèciu po arregordai su chi fiat stètiu e s’àtera a bisura de giòvunu po amostai su benidori. Is duas frontis fiant is sìmbulus de s’annu passau e de su chi fiat acanta a arribbai, in su mesi de Gennàrgiu.

Read More