de Carlo Di Bella
Su de tres de cincu artìculus – innoi fait a ligi Is vàndalus, Is bizantinus e is morus, Is giudicaus: Su guvernu e sa sociedadi, Pisa, Gènova, is giugis.
Is orìginis de is giudicaus
Acabendi su poderi bizantinu in s’ìsula, po mori de sa cunchista araba de s’Àfrica de susu, sa Sardìnnia est abarrada isulada e megàt a fabricai, movendi de is maneras de guvernai bizantinas chi ddoi fiant innantis, formas originalis de istitutzionis polìticas indipendentis.
Is primus documentus chi testimòngiant s’esistèntzia de is giudicaus funt de sa metadi de su sèculu IX. In s’ 851 e in s’ 853 su paba Lioni IV scriiat lìteras a una figura, narada Iudex Sardiniae, pregontendiddi de imbiai seda de mari (cussa stofa fata cun is filus de sa Pinna Nobilis), genti po dd’agiudai contras a is arabus e chistionis legislativas impitzu de su deretu de asilu in is istitutus religiosus.
In s’ 864, un’atru paba, Nicolau I (858-867) si chesciàt chi, sighendi costumàntzias giai cundennadas candu fiat paba Gregòriu IV (827-844), is giugis de Sardìnnia preferiant a si cojai intre parentis, fendi diaici «incertas et illicitas nuptias».
In s’ 873 cumparint po sa primu borta, me in is documentus papalis, is “principes Sardiniae“, fendi pentzai ca s’istitutu giudicali fiat bessendi a essi partziu in prus personis, mancai chi no nci siat sa siguresa chi sa partzidura no fessit incumentzada innantis: podit essi puru ca de tempus meda is prus arricus iant cumentzau a guvernai a manera indipendenti de s’imperadori de Bisàntziu o ca, sendi indipendentis, arreconnosciant comuncas sa superioridadi de su giugi de Casteddu asuba a is atrus. Si podit afirmai, bastat, ca is sèculus VII e VIII siant momentus de transitzioni.
Tocat a si pregontai, a custu puntu, a comenti de custa situatzioni intreulada ndi siant bessius a pillu cuatru giudicaus. Sa sceda a custa pregunta at a movi de su cuntestu geogràficu e aministrativu de sa Sardìnnia in is annus chi eus nau. Est probàbili chi su poderi originàriu fessit, a s’inghitzu, in Casteddu, capitali aministrativa antiga de sa Sardìnnia Bizantina e logu innui biviat su praeses. Sa provìncia, giai de cuddu tempus, parit chi fessit partzia in partes (latinu) o merèie (grecu) po dda guvernai mellus: is arrugas arromanas fiant incumentzendi a si sderrui, s’ìsula fiat montuosa meda e teniat 1800 chilòmetrus de costera de billai. A cabu de custas partes si podit pentzai chi apant postu iudices loci, chi, pighendi autonomia in su tempus, funt bessius autònomus de Casteddu. Ligendi su condaxi de Sancti Gauini, Prothi & Ianuari, de àrea logudoresa, trascritu de s’eruditu tataresu Franciscu Roca (1570-1639), parit craru chi custas unidadis aministrativas fessint, in s’orìgini, prus che cuatru, ma chi si siant diaici assentadas in su sèculu X: giudicau de Casteddu (fini VIII- primu metadi IX sèculu a innantis), giudicau de Turris (segundu metadi de su sèculu IX a innantis), giudicau de Arbarei (inghitzu de su sèculu X), giudicau de Gaddura (fini de su sèculu X, inghitzu de su sèculu XI).
Publicau su 24 de làmpadas 2017
