Literadura

Apustis de sa cantada de Cebolla, sa mama de sa piciochedda iat tirau un’oghiada abàsciu e iat biu a cussu tzerpedderi de Francischinu, e a s’acabada, sigumenti no ddi fiat pràxia nimancu totu cussa cantada, si fiat afaciada cun d-una sìcia prena de àcua bruta de su strexu e nci-dd’iat scutulada apitzus de cuddus duus poburitus, tzerriendi: «Baxei-si-ndi! Chi filla mia no est cosa po bosàterus!»

Oi si contu de Francischinu Fortalesa chi una dii iat detzìdiu de si portai su babai avatu, po fai sa domanda a sa famìllia de sa picioca chi nci teniat in castiada [2] de unas cantu diis.

In s’interis Cupidu, pigau de furighedda manna e a faci marria, timorosu po sa severidadi subitana de sa mama, torrat a sa trassa sòlita e, ampuau a su prus celu artu cun is alas lestras, pregat a Giovi defensendi sa càusa cosa sua.

A Cicitu su traballu de piscai no dd’andàt a gèniu meda e preferiat contai contus.

In su tempus finsas a s’acabada de is annus 50, candu ancoras no nci fiat sa televisioni, sa genti de “is bàscius” [2], in s’istadi longa de Casteddu, nci bessiat de is domus po si gosai su friscu de su maistraleddu chi si-ndi pesat apustis scurigau.

Is facis prenas de arrori chi si biiant de atesu, mancai su fumu, dd’iant cumbinta ca depiat fai calincuna cosa, a prus che po issa, po is fillus: issa fut una mama atenta chi ddus boliat pesai comenti si spetat.

“Lastimai fillas lestras de sa terra mama de dònnia cosa, lastimai a sa bella picioca, mulleri de Amori, in perìgulu e currei allestru a dd’agiudai”.

Coment’est chi fiat cudda chistioni? Su tubu de scapamentu in domu nosta e sa màchina chi currit in àteru logu! Is nàdias callentadas a fogu!

Vèneri no arrenesci a agatai a Psichi chi si fiat cuada beni e decidit de pediri s’agiudu de su grandu Giovi. Po custu si-ndi pesat a celu, a sa manera sua.