Jchnusa: is Canotieris de Casteddu

de Riccardo Ibba e Aldo Pavan

Su Sicu, mancai s’àcua no fiat lìmpia lìmpia, fiat su logu de Casteddu aundi is giòvunus andànt po nadai e giogai a “polu de àcua” (pallanuoto). Oindii sa piscina a mari no s’agatat prus, casteddajus e turistas andant ingunis po passillai e curri, a pei e in bricicheta. Andendi andendi, impari cun is barcas a vela, alloddu una surra de genti bessendi a mari a barca de canotàgiu e canoa. Su logu si-ndi-dd’est pigau s’Assòtziu de is Canotieris Jchnusa, arròlliu bèciu de 130 annus, ma abitau imoi pruschetotu de giòvunus.

Su canotàgiu est su sport de su connotu sintzillu. Sa prus barca nodia est sa iole a cuàturu arremadoris e timoneri. Cun issa faint sa “voga de punta”: dònnia arremadori tenit un’arremu sceti, mannu; che is de is scraus in is galeonis antigus! Piciocas e piciocus imperant is barcas de su “canotàgiu costeri” (costal rowing): barcas modernas a unu, duus e cuàturu arremadoris, aundi donniunu imperat duus arremus, prus piticus. Ddi nant “voga de còpia”.

A is giòvunus ddis praxit puru sa canoa polu (canoa polo), giogu de scuadra, a cincu giogadoris po donniuna. Su giogadori traballat apitzus de una canoa curtza e lestra; sa mira est una spètzia de cadinu mannu, amparau de is aversantis, nci depint fichiri sa bòcia ingunis.

In is ùrtimus cuìndix’annus s’arròlliu s’est torrau a abiatzai e imoi dd’abitant giòvunus meda impari cun genti matuca, fèminas e òminis. Is giòvunus faint s’agonìstica e andant a Terramanna e a s’èsteru puru po fai garas. Ma poita andai a mari arremendi a mannus puru? Ca est bellu! Sa prus cosa praxili est a bessiri cun is barcas mannas a cincu personis, una cambarada allirga fatighendi cun su fragu de mari in is càrigas, istadi e ierru. Chi tenis sorti bona mancai agatas puru unus cantu gorfinus sodighendi sa barca e gioghendi cun is arremus! Ti scarescis de traballu e pensamentus e ndi calas fadiau, cun is manus indolorias. Luegus unu si preguntat “a candu borta chi benit?”