Sa mama de Cecìlia
Sa mama, donau a custa unu bàsidu in fronti, dd’iat arrimada inguni comenti in d-unu letu, dd’iat aderetzada, dd’iat stèrria asuba de unu pannu biancu, e dd’iat nau is ùrtimus fueddus: “adiosu Cecìlia! arreposa in paxi!
Read More
Sa lìngua de Casteddu
Una pariga de mesis a oi est bessia, in sa versioni cumpria, “Sa Lìngua de Casteddu – chistionai e scriri”. Is autoris funt Fàbbiu Usala, Daniela Mereu e Pàulu Zedda, cun sa participatzioni ativa de Elio Turno Arthemallle.
Sa pesta de Fiorèntzia in su Decameroni
comenti e chi duus predis fiant andendi cun sa gruxi po unu mortu, ddis andànt avatu tres o cuàturu baullus portaus a coddu de is portamortus; diaici is predis creiant de depi interrai unu mortu sceti e si-nd’agatànt invècias ses o otu e mancai calincunu in prus.
S’impestu in su sartu in s’antigòriu
Pàulu Diàconu,
no nci fiat bèrchidu in su sartu, sùrbiu de pastori, aciocu de bestia feroci a su tallu, fura in su puddàrgiu. Puru chi su tempus de messai fiat spaciau, su trigu fiat abetendi ìnnidu su messadori. Cun su ierru arribendi, is bìngias teniant is gurdonis luxentis apitzus de is pèrtias sena de folla.
Sahra Wagenknecht – Contras a sa manca neoliberali – su lìburu
Sa partecipatzioni polìtica in s’Europa ocidentali est bàscia meda e is arresurtaus de chini narat de difendi is traballadoras e traballadoris no funt bonus. Comenti scritu in su tìtulu, po Wagenknecht s’arrexoni de sa derrota dd’agataus in sa “manca neoliberali”, chi s’est pigada s’egemonia e chi cumandat in sa manca moderada, e fintzas in sa manca prus “estremista”.
Candu sa genti si moriat de pesta in s’arruga
Tucìdidi
Candu po sa timoria no boliant andai s’unu ande s’àteru si moriant abandonaus, e domus medas bessiant sena de genti ca no nci fiat nisciunu chi fessit bonu a ndi donai s’incuru chi ndi dexiat; candu a su contràriu s’acostànt a is personis, si moriant po mori de s’impestu e prus che totu is chi megànt de fai cun bonucoru.
Su PCI in Sardìnnia e su PCF in Còssiga
funt pagus, pagus diaderus, is lìbburus chi càstiant a sa Sardìnnia in s’interis chi càstiant a sa Còssiga, e a s’imbressi. Ita làstima: studiaus e connosceus s’Itàlia, e is regionis de Itàlia, e no scieus nudda, o casi, de unu logu chi est a 30 minudus de barchita de domu nosta.
Franz Fanon e su barrancu d’essi nieddu
de Enrico Lobina
Una dii femu in Orthullé, po su campionau de sa murra, e nci fiant una pariga de beciteddus de sa Baddi d’Aosta chi fiant provendi a frigai is àterus giogadoris. Unu òmini at nau: “ah no, is sardus no ddus frigat diaici, unu chi benit de foras!”
Su filmi de Barbie
de Enrico Lobina
De bisura cinematogràfica, s’inghitzu est sa parti mellus de su filmi. Chini càstiat, bintrat in su mundu de Barbie!
Pustis, totu càmbiat, Barbie stereòtipu no podit prus fai su chi faiat innantis (passillai in is puntas de is peis, bufai lati chena de bufai lati etc.) poita calincuna cosa no at funtzionau in su mundu de is cristianus e tocat a andai a innia a circai de arrangiai is cosas.
Oppenheimer
de Enrico Lobina
Oppenheimer est s’ùrtimu filmi de Christopher Nolan. Est sa stòria de su progetu Manhattan, su chi at fatu nasci sa bomba atòmica in is Istadus Unius. Est sa stòria de unu scientziau chi depit cumbati contras a issu etotu, cun is bideas suas e cun is pentimentus de chini at fatu nasci un’arma chi at cambiau su mundu.